L'esperit del moviment d'indignats del 15M, del sorgiment del qual demà es compleixen cinc anys, persisteix en organitzacions socials, en noves formes polítiques i en l'actitud d'una ciutadania que en aquest lustre de penúries econòmiques s'ha implicat més en l'esfera política i social.
La investigadora en moviments socials Esther Vivas ha assegurat que el cicle polític i electoral actual "només es pot entendre, en part, per l'emergència d'aquest moviment d'indignació col·lectiva" i ha destacat l'aparició d'"alternatives polítiques que avui desafien el bipartidisme", com Podem, Barcelona en Comú o les Marees.
El professor d'Economia i expresident de Justícia i Pau Arcadi Oliveres, que va ser un dels més aplaudits en les seves conferències a l'ocupada plaça de Catalunya de Barcelona fa cinc anys, ha coincidit amb la investigadora que les candidatures vencedores en les últimes municipals a ciutats com Barcelona, Madrid o Saragossa "s'inspiren en l'esperit del 15M", cosa que Vivas ha definit com un "triomf del municipalisme alternatiu".
Vivas ha assenyalat que "l'èxit d'aquests nous instruments polítics necessita una mobilització activa al carrer que pressioni les alcaldies del canvi i a les noves formacions", cosa que ha considerat que és una de les "debilitats" del que queda del 15M.
El moviment dels indignats va contribuir a un canvi de mentalitat dels ciutadans que, segons ha assegurat a Efe l'exmembre del col·lectiu "Iaioflautes" Paco González, "fins aleshores observaven la política a través d'un vidre establert pels partits majoritaris".
El 15M va permetre que "la societat veiés que es pot fer política d'una altra manera: des del carrer i amb la participació de la ciutadania", ha argumentat González.
Un dels resultats del 15M va ser l'aparició dels "Iaioflautes", un col·lectiu de jubilats que van reprendre les protestes antifranquistes i que, segons González, van sorgir arran de "la il·lusió d'un grup de gent gran" que va creure necessari transmetre "la forma de lluita en la clandestinitat contra la dictadura", ja que el 15M "era un moviment jove i amb il·lusió, però amb poca experiència".
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), malgrat existir amb anterioritat al 15M, va experimentar un impuls gràcies a aquest, afavorit, en part, per no tenir afiliació política, "quan en aquells moments es qüestionava precisament la política", segons ha explicat a Efe l'actual portaveu de la PAH, Carlos Macías, a la qual cosa se suma que "representava el que passava en les places del país".
Arcadi Oliveres ha dit que "la forta efervescència del 15M es va anar apaivagant amb el temps, però no ha desaparegut" i ha destacat la posterior aparició de les denominades "marees", moviments socials reivindicatius en àmbits com la sanitat, l'educació o l'ocupació, que "no són fills directes del 15M però representen la seva essència".
El 15M no s'ha traduït únicament en moviments socials, sinó que alguns partits polítics, "sobretot de l'esquerra", inclouen demandes del 15M en els seus programes electorals, encara que "el més representatiu és Podem", segons Oliveres.
L'expresident de Justícia i Pau ha assenyalat que "Podem no va sorgir directament del 15M, però l'esperit que el caracteritza té relació amb les seves reivindicacions", davant la qual cosa González, que actualment milita en el partit lila, ha assegurat que "sense el 15M, Podem no existiria".
"La majoria de gent que es va implicar en el partit venia del carrer, de les assemblees en les places", ha asseverat González.
"El 15M va aconseguir canviar el relat sobre la crisi econòmica -ha afegit Vivas-, ja que al principi es va culpar la ciutadania dient que havia viscut per damunt de les seves possibilitats, però el 15M va aconseguir assenyalar la banca i la classe política com a responsables".
"El cicle polític que va obrir el 15M segueix obert", ha afirmat Vivas, que ha opinat que a les eleccions del 26J "caldrà veure si la indignació i el malestar social tenen la capacitat de dur a terme un canvi real en el conjunt de l'Estat a través del Congrés".
Vivas, igual que Oliveres, ha assenyalat que "el moviment d'indignats s'emmarca en un cicle de mobilització i indignació global", i tots dos s'han referit a moviments posteriors al 15M com el 'NuitDebout' (Nit dempeus) a França, sorgit el mes de març passat en protesta contra la reforma laboral, que s'inspiren en aquest esperit.
