Un total de 7.247 socis, que representen només el 21,4 % de la militància, van participar en les eleccions al secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Els votants escollien els 77 membres que pilotaran l'entitat i que, al seu torn, decidiran qui serà el proper president al ple del dissabte vinent, 21 de maig.

A les dues del migdia es van tancar les votacions i s'esperava que ahir al vespre es fessin públics els noms dels candidats que dirigiran l'organització els dos anys vinents, però en tancar l'edició l'ANC encara no havia informat dels noms més votats.

400 vots centrals

Un total de 400 membres de l'ANC a les comarques centrals van votar en les eleccions per escollir els membres del secretariat nacional de l'entitat. Ahir s'escollien també els representants de les comarques centrals. Finalment, el manresà Josep Emili Puig es va imposar amb 132 vots. De les comarques centrals en surten tres representants territorials, així que el manresà estarà acompanyat de Josep Castelltort, del municipi anoienc de Santa Margarida de Montbui (amb 120 vots); i el berguedà Manel Escobet (amb 99 vots).

A les comarques de la Catalunya Central s'hi presentava un quart candidat, el solsoní Marcelí Corominas, que va obtenir 54 vots. El factor demogràfic va ser determinant a escollir els representants, i Corominas va obtenir menys vots perquè el Solsonès és la comarca menys poblada. De fet, tots els candidats van ser els més votats a les seves comarques. L'Assemblea va habilitar 133 seus electorals, tot i que 3.362 socis havien optat per votar de forma telemàtica. Es presentaven 139 candidats al secretariat nacional, dels quals una mica més de la meitat en sortirien escollits, 77.

Un cens de 33.817 socis

Tenien dret a vot 33.817 persones, algunes de les quals van votar per Internet des del principi de la setmana. Ara bé, les eleccions al secretariat d'aquest any arriben després de diverses polèmiques: la polarització de les candidatures, articles conjunts, acusacions encreuades d'exdirigents i la intervenció de la junta electoral en són els últims episodis. De fet, un dels més polèmics va ser la decisió inicialment de la junta de tombar les candidatures de l'editor Quim Torra i del dissenyador Jordi Calvís per incompatibilitats polítiques: dirigir el Centre d'Estudis Contemporanis, a designació del Govern, i no haver renunciat formalment a ser membre de la llista de la CUP per Lleida el 27-S.

Després de presentar al·legacions, la Junta Electoral va rectificar a última hora i va acceptar-ne les candidatures. L'entorn de Calvís i Torra va argumentar llavors que l'actual president de l'entitat, Jordi Sánchez, va ser escollit ara fa un any al principi del maig i no va cessar del seu càrrec d'adjunt al Síndic fins al final del juny, segons el Diari Oficial de la Generalitat.

L'assemblea general ordinària a Manresa, del diumenge 17 d'abril, va modificar aspectes de funcionament intern per presentar-se, com ara fer incompatible que un candidat sigui càrrec del Govern, no "alt càrrec", com s'havia especificat els darrers anys. De fet, Torra i Calvís són dos dels 23 candidats al secretariat nacional que van signar al maig un article en què instaven la societat civil a tornar a ser "punta de llança" de l'independentisme cívic.