EUA, Rússia, la Xina i altres potències internacionals van coincidir ahir en la necessitat d'armar el govern d'unitat de Líbia per poder lluitar contra el grup gihadista Estat Islàmic, que està guanyat terreny enmig del caos i el buit de poder que pateix el país nord-africà des del 2011.

Els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU (EUA, Rússia, Xina, França i Regne Unit) i quinze països més, majoritàriament europeus i àrabs, han acordat en una reunió ministerial celebrada a Viena acceptar exempcions a l'embargament imposat el 2011 a Líbia. "Reafirmem el nostre suport a la sobirania de Líbia, la seva integritat territorial i unitat", afirma el comunicat difós pel departament d'Estat dels EUA, els país que va organitzar la conferència, juntament amb Itàlia.

El líder del govern d'unitat libi designat per l'ONU, Mohammad Fayez al Serraj, que des del març intenta establir la seva autoritat al país, va sol·licitar a les potències assistència per lluitar contra els gihadistes i exempcions a l'embargament d'armes actualment en vigor. La proposta va ser ben rebuda per les potències, que es van mostrar "disposades a respondre a la petició del govern libi per entrenar i equipar les seves forces", i a fixar "exempcions" a l'embargament.

El secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, va indicar que "la comunitat internacional donarà suport a la exempció a l'embargament d'armes del Consell de Seguretat (de l'ONU) per adquirir armes i munició" per lluitar contra l'EI. França, Alemanya i Itàlia van advertir que la inestabilitat a Líbia i l'auge de l'EI en una situació de buit de poder suposen també una amenaça directa per a Europa.

Al Serraj va insistir que el que s'està sol·licitant és suport però no una intervenció de forces estran-geres. "Demanem a la comunitat internacional que ens assisteixi, no parlem d'intervenció sinó d'assistència", va declarar.

Kerry va matisar que no es tracta d'aixecar les limitacions a la importació d'armes sinó d'aplicar excepcions. De fet, el cap de la diplomàcia nord-americana va indicar que caldrà controlar que les armes no arribin a cap grup que no sigui el govern d'unitat. "És un equilibri delicat", va reconèixer Kerry.

"Si hi ha un govern legítim i està lluitant contra el terrorisme, no hauria de ser presoner o víctima de l'embargament d'armes", va subratllar el cap de la diplomàcia nord-americana.