La vespa asiàtica (Vespa velutina spp. nigrithorax), una espècie invasora que mata les abelles de la mel, «s´expandeix com la pólvora», ha advertit el sotsdirector del Centre d´Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-UAB), Joan Pino. Davant d´aquesta expansió, els científics s´estan plantejant ensinistrar algunes aus depredadores natives, com el falcó abeller europeu i l´abellerol comú, perquè les devorin.

Aquesta espècie invasora va arribar a Espanya el 2010 des de França i ja s´ha establert a gairebé tot el nord de la península Ibèrica i a zones europees de clima suau i humit d´Itàlia i el Regne Unit. Encara que aquesta vespa no és agressiva amb els humans, sí mostra un comportament implacable amb d´altres insectes.

Els biòlegs estimen que una sola vespa pot capturar entre 25 i 50 abelles al dia. Aprofiten que la seva mida és molt més gran per infondre´ls por i matar-les d´un cop de mandíbula. Després separen les parts del cos, les uneixen en una bola i les traslladen fins al niu per alimentar les seves larves. Una vegada han desaparegut les obreres, entren a la bresca i acaben amb la mel.

Pino ha recordat que a causa d´aquest impacte sobre les abelles de la mel, la vespa asiàtica provoca un impacte socioeconòmic rellevant a les zones mel·líferes del nord d´Espanya. El 2012, la zona basca de Pasaia Donibane va registrar una mortalitat d´abelles de la mel del 30%, amb les conseqüents pèrdues del sector apícola.

Els científics sospiten que la mateixa vespa té efecte sobre d´altres productes agrícoles, com flors o fruits cultivats que consumeixen els exemplars adults.

Pino ha advertit que la vespa asiàtica s´expandeix ràpidament per Espanya gràcies a la seva gran capacitat de reproducció i de dispersió de noves fundadores de colònies, ja que amb una sola reina desenvolupen el niu, que pot tenir fins a 15.000 cel·les.

«Si considerem que cada fundadora d´un nou niu pot produir 500 noves reines a l´any, s´entén que l´augment de les seves poblacions sigui tan ràpid», ha explicat Pino. A més, són capaces de volar quilòmetres en un sol dia, encara que no només arriben volant a nous territoris. «Moltes zones poden arribar a tenir la vespa asiàtica per transport de mercaderies amb reines en hibernació», ha assenyalat aquest especialista en espècies invasores.

De fet, «per conèixer quines espècies noves han arribat recentment, és molt important mostrejar les àrees de recepció de mercaderies, com estacions de tren, o ports», ha afegit. L´anomenada «vespa assassina» va arribar a França el 2004 de manera similar: en un carregament de ceràmica procedent del sud-est asiàtic i en només set anys ja havia ocupat la meitat del país francès, des d´on va entrar a Espanya per Navarra el 2010. Inicialment l´arribada d´aquest insecte no va ser presa en consideració, fins que va començar a causar impactes en les explotacions apícoles i a interferir en les activitats humanes.

El 2014, el Ministeri d´Agricultura va elaborar l´Estratègia de Gestió, Control i Eradicació de la vespa asiàtica per frenar la seva expansió, dins d´un programa de seguiment específic. Les principals accions que es van plantejar van ser localitzar i destruir els nius i el trampeig selectiu. És per això que, segons Pino, una de les línies d´investigació prioritàries és dissenyar trampes i atraients específics per a la vespa asiàtica.

Els biòlegs estan investigant possibles depredadors natius i els millors candidats, que s´alimenten de vespes natives i d´altres himenòpters, són el falcó abeller europeu i l´abellerol comú. «Fins i tot s´estudia l´ensinistrament d´aus per a aquest fi», ha assenyalat Pino, que va idear el 2014 un model del risc d´invasió per estudiar quines zones podrien ser les noves afectades. Gràcies a aquest estudi, s´ha trobat que les zones humides i de temperatures suaus són les més idònies per a la implantació de la vespa i, per això, el nord de la península ha estat el més ocupat. Zones àrides com Almeria o de clima sec com Madrid presenten una possibilitat molt més baixa d´invasió, encara que també han trobat Vespes velutines en àrees urbanes.

A Mallorca, on l´espècie ha arribat molt recentment, els estudiants de la Universitat de les Illes Balears han desenvolupat una aplicació mòbil per controlar l´expansió. Els usuaris poden enviar imatges de la vespa a través de xarxes socials i marcar la seva localització, cosa que «una vegada més demostra que el millor pla d´eradicació és que tots hi participem», ha subratllat.

La proliferació a Girona

La comarca que més feina porta als agents rurals és la de la Garrotxa, on aquests insectes concentren el gruix dels seus nius. Però les comarques del Gironès, la Selva i l´Alt Empordà també s´han d´anar acostumant a la presència de la vespa assassina. Fins ara, la zona del baix empordà és on menys prolifera però l´expansió a la província tot just ha començat.