Barack Obama va fer història ahir en convertir-se en el primer president dels EUA de visitar Hiroshima, la ciutat nipona víctima de la primera bomba atòmica, on va demanar que la tragèdia no s'oblidi mai.

Obama va passar poc menys d'una hora al Parc de la Pau, construït a l'epicentre de l'explosió que va arrasar la ciutat i va matar 140.000 persones el 6 d'agost del 1945, però la visita va estar carregada d'un enorme simbolisme.

Es tractava d'un gest molt esperat al Japó sobretot entre els "hibakusha", com es coneix els supervivents de la bomba atòmica, set dels quals van assistir a la cerimònia d'ahir.

Com estava previst, no hi va haver una disculpa però el profund i elaborat discurs d'Obama, que va estar ple de referències morals, va reflexionar sobre la tragèdia i va retre homenatge a les víctimes.

"Era un matí lluminós i sense núvols. La mort va caure del cel i el món va canviar", va dir el president en començar un discurs pronunciat a l'aire lliure davant unes setanta persones i amb la impressionant vista de les ruïnes de la cúpula Gembaku, símbol de la destrucció, de fons.

Obama va parlar de "les veus de les víctimes" i va destacar la necessitat de "mantenir viva la seva memòria, perquè alimenta la nostra imaginació, ens permet canviar i ens dóna esperances sobre un futur millor".

Abans del seu discurs, Obama va fer una ofrena floral davant un cenotafi de forma arquejada en memòria de les víctimes on hi ha la inscripció: "Descanseu en pau, no permetrem que això torni a passar", i va visitar breument el Museu de la Pau, on s'explica de manera explícita l'efecte de la bomba sobre la ciutat i els seus habitants.

"Hem conegut l'agonia de la guerra. Permeteu ara trobar junts la valentia per difondre la pau i aconseguir un món sense armes nuclears", va escriure el president al llibre de visitants.

En tot moment Obama va estar acompanyat pel primer ministre nipó, Shinzo Abe, que va assegurar en el seu discurs que "mai no s'ha de repetir el que va succeir a Hiroshima i Nagasaki", ciutat que va ser atacada tres dies després també amb una bomba atòmica pels Estats Units i en què van morir 74.000 persones.