L'històric i extens judici del Pla Còndor va culminar ahir a l'Argentina amb la condemna de 15 dels 17 acusats a penes d'entre 8 i 25 anys de presó per considerar-los responsables d'una associació il·lícita entre les dictadures del Con Sud per haver reprimit almenys 106 persones durant les dècades dels 70 i els 80.
El veredicte es va fer públic després de 16 anys de tramitació del primer procés a Llatinoamèrica que investigava els crims comesos de forma coordinada durant les dictadures militars de l'Argentina, Bolívia, el Brasil, Xile, el Paraguai i l'Uruguai contra 106 víctimes, entre les quals 45 uruguaians, 22 xilens, 15 paraguaians, 13 bolivians, 10 argentins i un equatorià.
El Tribunal Oral de tipus Criminal Federal número 1 de la capital argentina, compost pels jutges Adrián Grünberg, Óscar Amirante, Pablo Laufer i Ricardo Ángel Basílico, va fixar penes de fins a 25 anys per a 15 dels 17 acusats, tots argentins excepte un uruguaià, per associació il·lícita.
El procés havia arrencat amb 22 acusats, però cinc van morir -entre els quals el dictador Jorge Rafael Videla- o van ser apartats del debat per raons de salut en un judici en què, finalment, van ser absolts els exdirectors del Liceu Militar General Espejo de Mendoza, Carlos Horacio Tragant i Juan Avelino Rodríguez.
Per a l'últim dictador argentí, Reynaldo Bignone (1982-1983), van establir 20 anys de presó per associació il·lícita i privació il·legítima de llibertat amb abús de les seves funcions com a funcionari públic fins a en quatre ocasions, una pena idèntica en durada i fonaments a la de l'exdirector de l'Escola de Cavalleria Rodolfo Emilio Feroglio.
Així mateix, es va condemnar a 25 anys de presó l'excomandant Santiago Riveros, l'exmilitar uruguaià que va formar part del Servei d'Informació de Defensa i de l'Organisme Coordinador d'Operacions Antisubversives del seu país Manuel Cordero, i l'exagent dels serveis secrets argentins Miguel Ángel Furci, que també va ser inhabilitat de forma perpètua amb una pena agreujada per haver intervingut amb violència i amenaces.
Furci se l'acusava, concretament, dels crims de lesa humanitat comesos al centre clandestí Automotores Orletti, que va funcionar durant l'última dictadura argentina (1976-1983), especialment contra ciutadans uruguaians.
D'altra banda, l'excap del Regiment d'Infanteria 1 Patricios, Humberto José Román Lobaiza, va rebre una pena de 18 anys de presó, mentre que l'excomandant d'Operacions Navals de l'Armada argentina Antonio Vañek, i els exmilitars Eugenio Guañabens i Enrique Braulio Olea, de 13.
Per a Néstor Horacio Falcón, Eduardo Samuel de Lío, Felipe Jorge Alespeiti, Carlos Humberto Caggiano Tedesco i Luis Sadi Pepa, van fixar 12 anys, i Federico Antonio Minicucci va obtenir la pena més reduïda, de vuit anys de presó.
Els condemnats no hi eren
Durant la lectura del veredicte no van ser-hi presents la majoria dels condemnats, gairebé tots també inhabilitats per exercir càrrecs públics pel doble del temps de la condemna, encara que sí van acudir-hi familiars de les víctimes, civils, i diversos representants d'organitzacions de drets humans.
La titular de Mares de la Plaça de Maig Línea Fundadora, Nora Cortiñas, va dir en declaracions als mitjans que "la perseverança dóna resultats", ja que mai no "es van abaixar els braços" per trobar justícia per als delictes del Pla Còndor, encara que va lamentar que la mort de molts repressors evités que estiguessin "asseguts al banc dels acusats".
Segons el Centre d'Estudis Legals i Socials (CELS), que actua com a querellant en la causa, la gran majoria dels afectats (90) van ser segrestats a l'Argentina, encara que també va haver-hi desaparicions al Paraguai (5), l¡Uruguai (4), Bolívia (4) i el Brasil (3).
La primera querella pel Pla Còndor va ser presentada contra tots els caps d'estat dels governs de facto de la regió el 1999, quan a l'Argentina seguien vigents les lleis de Punt Final i Obediència Deguda, que limitaven les recerques dels delictes del terrorisme d'estat en l'última dictadura (1976-1983).
