El Tribunal Suprem ha condemnat a set anys de presó un lladre que va oblidar un recordatori del bateig de la seva filla al domicili on havia entrat a robar al costat de dos còmplices, també penats.
"Difícilment pot trobar-se una pista més incriminatoria", diu en al·lusió a la figureta citada en la sentència de l'alt tribunal, de la qual ha estat ponent el magistrat Cándido Conde Pumpido.
El Suprem valida la identificació del reu que va realitzar la víctima del robatori quan se li va mostrar una fotografia del bateig de la filla del lladre.
"Sobre les 18:30 hores del 29 d'octubre del 2013 Bladimir B.O., Johan M.J. i David A. de C." van entrar al domicili barceloní d'una dona que els va obrir la porta confiant que, tal com li van explicar, volien recuperar unes eines que s'havien oblidat després de realitzar uns treballs, ja que unes hores abans un grup d'obrers havia realitzat determinades labors a la casa, la qual cosa van aprofitar els lladres.
Així comença el relat de fets de la sentència, que continua narrant com, després d'entrar, li van col·locar un ganivet en el coll, la van emmanillar, emmordassar i subjectar les cames, al mateix temps que la van copejar perquè els obrís la caixa forta i els lliurés joies.
En el curs o d'aquests esdeveniments un dels lladres va deixar caure distretament una figureta del bateig de la seva filla, que va quedar sobre el llit de la víctima.
La Policia va iniciar la recerca a partir de la pista citada, que la dona els va lliurar, i va indagar en els batejos recentment celebrats a Barcelona i en els quals es regalés el mateix recordatori, la qual cosa els va permetre localitzar a la mare de la nena, exparella del condemnat. Ella els va donar una fotografia de la celebració en la qual apareixien alguns dels assistents, imatge que va ser mostrada a la víctima, qui va identificar a l'assaltant.
En el seu recurs, el condemnat va adduir que no s'havien complert els requisits legals perquè la identificació fotogràfica fos fiable, en haver-se mostrat a la víctima una fotografia de deu persones de característiques molt diferents. A partir d'aquí negava la validesa del reconeixement que posteriorment va fer la víctima en el jutjat i també en el judici.
La sentència valida el reconeixement fotogràfic perquè va ser ratificat per la testimoni durant el judici durant una declaració sotmesa a contradicció entre les parts (és a dir, que la defensa va tenir l'oportunitat d'interrogar a la víctima). "No es vulnera la regla de mostrar una pluralitat de fotografies obrantes genèricament en els arxius policials (...) quan existeix un indici rellevant que permet reduir el camp de sospitosos", diu també la sentència.
D'altra banda, el Suprem estima parcialment els recursos dels condemnats en un altre aspecte i rebaixa les penes imposades per l'Audiència de Barcelona de 9 anys de presó a 5 anys i sis mesos, perquè no castiga delictes diferents (robatori amb intimidació, detenció il·legal, lesions i falsificació), sinó un delicte de detenció il·legal en concurs amb robatori amb violència.
És a dir, encara que no corregeix en tot la sentència de l'Audiència i manté les penes per falsificació i lesions, considera que la detenció il·legal va ser un mitjà per al robatori, per la qual cosa unifica la pena per tots dos delictes.
