La titular del Jutjat Penal número 2 de Girona ha absolt per falta de proves la mare que va ser denunciada pel seu fill de 10 anys per conduir borratxa el passat 27 de febrer a Vidreres (Selva), perquè considera que la seva versió "no té credibilitat".
El fiscal sol·licitava un any i tres mesos de presó per a Isabel C.C. per tres delictes contra la seguretat viària, per conduir sense permís -havia perdut tots els punts-, fer-ho sota la influència de begudes alcohòliques i negar-se a sotmetre's a la prova de l'alcoholèmia.
El passat 27 de febrer, l'acusada, que ha perdut la custòdia dels seus fills, va anar a buscar-los a un centre d'acollida de la Generalitat per passar el dia amb ells.
De tornada, a l'altura de Vidreres, el fill gran, de 10 anys, va demanar anar al bany, per la qual cosa la seva mare es va aturar en una gasolinera, moment que el menor va aprofitar per demanar al treballador que truqués a la policia ja que tenia por perquè la seva mare estava beguda i conduïa fent esses.
En el judici, celebrat el passat 6 d'abril, la dona va reconèixer que havia begut, perquè havia estat en una festa d'aniversari, però va negar ser ella qui conduïa, sinó que conduïa el titular del cotxe, un amic amb qui havia discutit i que havia marxat en parar el cotxe a la gasolinera.
Va argumentar, a més, que el seu fill la va acusar d'haver begut després de discutir perquè no li volia comprar un joc.
Els mossos que van acudir a la gasolinera i van confirmar que la dona estava beguda i que no hi havia cap suposat conductor.
Malgrat que la jutge no va creure la versió de l'acusada, argumenta en la sentència que a la vista oral només van ser aportades declaracions de testimonis de referència, els agents i el treballador, i que cap d'ells va veure qui conduïa el vehicle.
Recorda que no és possible legalment concloure d'aquestes proves que era ella que ho feia perquè "no" existeix un testimoni directe.
La sentència argüeix que "la simple declaració del nen, abocada sol en l'atestat policial" "no pot estimar-se de cap manera com a prova de càrrec vàlida i suficient per destruir la presumpció d'innocència".
En aquesta línia destaca que el nen, "no només no va declarar a la vista oral, sinó que tampoc ho va fer en la fase d'instrucció i ni tan sols va ser explorat per un pèrit psicòleg".
Per tot la qual cosa, considera que no existeixen "proves de càrrec" per desvirtuar la presumpció d'innocència, conclou que "no pot afermar-se que l'acusada conduís el vehicle" i, en conseqüència, l'absol dels tres delictes dels quals estava acusada.
