Cao de Benós afirma que la seva detenció "no té res a veure amb el tràfic d'armes"

En les seves primeres declaracions després de sortir en llibertat amb càrrecs per possessió il·lícita d'armes, Cao de Benós va explicar que s'havia acollit al seu dret a no declarar ahir al matí davant del jutge. Atès que el cas es troba sota secret de sumari, va evitar explicar els detalls pels quals va ser detingut ahir, si bé ha volgut aclarir que "en absolut" es tracta d'una trama que "trafiqui amb armes" ni que estigui relacionada amb Corea del Nord.

La jutgessa ha acordat deixar en llibertat amb càrrecs per possessió il·lícita d'armes Cao de Benós, encara que l'ha obligat a comparèixer quinzenalment al jutjat de Múrcia que va ordenar la seva detenció.

Cao de Benós va comparèixer ahir com a investigat per un delicte de possessió il·lícita d'armes davant el titular del jutjat d'instrucció número 8 del Vendrell (Baix Penedès), en funcions de guàrdia, encara que es va acollir al seu dret a no declarar.

Ara, Cao de Benós haurà de comparèixer cada quinze dies davant el jutjat d'instrucció número 3 de Totana, a Múrcia, que és el que dirigeix la investigació, en la qual dimarts la Guàrdia Civil va detenir onze persones més a tot Espanya en una operació contra el tràfic d'armes prohibides.

Segons fonts oficials, la presumpta organització comprava armes detonadores legals per Internet i després les manipulava per transformar-les en prohibides i de foc real.

Cao de Benós, nascut el 1974 a Tarragona i amb orígens aristocràtics, és, des de fa més d'una dècada, l'únic occidental que exerceix de delegat especial del govern nord-coreà, sota les ordres del Comitè de Relacions Culturals amb l'Estranger.

Recentment va impulsar en un soterrani del centre de Tarragona, a través de l'Associació d'Amistat amb Corea -KFA, segons les seves sigles en anglès-, el primer club social de fidels a Corea del Nord en honor del règim nord-coreà.