P
er què Puigdemont va situar la qüestió de confiança al setembre en lloc de requerir-la immediatament, com és habitual quan es perd la votació d'uns pressupostos? Ara es comença a veure: per donar temps a la CUP a desmanegar-se, víctima de les seves contradiccions.
Sis dels quinze membres del secretariat de la CUP han dimitit per la forma com s'ha portat el procés de discussió i decisió tant de la investidura com del veto als pressupostos. S'ha avançat l'elecció d'un nou secretariat i un replantejament del poder de les organitzacions associades. Dit d'una altra manera: la CUP s'està començant a coure en la seva pròpia salsa, i d'aquí al setembre poden passar moltes coses.
Una qüestió de confiança resolta en pocs dies hauria fet que els diputats cupaires tanquessin files. En ajornar-la fins després de l'estiu, el conglomerat d'independentistes i anticapitalistes té temps de patir el desgast d'una batalla interna que l'esquerdi i l'afebleixi, amb l'ajuda inestimable de tots aquells a qui el relat hegemònic, que ara com ara controla el Govern, ha convençut que la pròrroga pressupostària ens barra el pas a la Terra Promesa.
Una CUP desgastada per la batalla interna pot ser més dòcil al Parlament. O pot no ser-ho: de vegades les crisis radicalitzen encara més. O, fins i tot, es pot generar una trencadissa que fracturi el grup parlamentari. El Govern necessita el compromís almenys de sis dels deu diputats cupaires per governar amb tranquil·litat. No en té prou amb quatre o cinc si els altres es conjuren per fastiguejar-lo.
