Els vincles espanyols amb la "pèrfida Albió" -nom que donava el franquisme al Regne Unit- són més espessos i antics que la mateixa expressió despectiva, les arrels de la qual s'enfonsen en la França guillotinadora del 1793 i, més enllà, es remunten a l'edat mitjana. La perfídia anglesa s'ha fet derivar de la protecció que els penya-segats de la seva insularitat ofereixen al regne dels tres lleons daurats. Així, quan mitjançant el referèndum sobre la sortida de la Unió Europea ("Brexit"), Albió amenaça de reforçar el caràcter insular i, per tant, afluixar els llaços amb Espanya, caldrà suposar que és doblement pèrfida.

Si volem ser precisos, la perfídia respecte a Espanya pot tenir quatre cares. Per començar, la dels 200.000 espanyols que viuen actualment al Regne Unit -el doble que abans de la crisi- i la dels 700.000 anglesos establerts a Espanya. Uns i altres abandonarien la subtil categoria de ciutadans comunitaris per passar a convertir-se, ras i prim, en estrangers. Una categoria particularment insegura per als gairebé cent mil espanyols que, sentint-s'hi com a casa, ni tan sols no estan inscrits al consolat. O per als 200.000 jubilats britànics que cobren a Espanya la pensió del govern de Westminster, a més del mig milió d'anglesos que, contradient el tòpic, són aquí per treballar, no per fer la migdiada.

El segon rostre té les faccions del comerç i la inversió, afavorits per les regles del mercat únic, que converteixen tota la UE en un únic camp de joc, sense tanques ni baluards. El valor dels intercanvis bilaterals va arribar en l'últim exercici a uns 55.000 milions d'euros, amb un saldo favorable a Espanya, per novè any consecutiu, d'uns 5.500 milions i un creixement interanual del 4,5 %. Un paisatge estimulant per a la malmesa economia espanyola que, un cop reformulades les relacions bilaterals, perdria una part de la bellesa -sí, els maleïts aranzels- i obligaria una bona part dels béns i serveis hispans a buscar destins alternatius.

El cas de Gibraltar

I Gibraltar. El seu ministre principal, Fabian Picardo, que busca que els 23.000 "llanitos" amb dret a vot s'inclinin per la permanència, està protagonitzant una llarga picabaralla amb el ministre Margallo. Picardo avisa els seus conciutadans que el Brexit obligaria Gibraltar a acceptar l'odiada sobirania compartida amb Espanya per seguir a la UE. Margallo espera aquesta opció per recuperar el penyal tan anhelat.