La Flama del Canigó ha arribat aquest dijous al migdia al Parlament de Catalunya, on ha estat rebuda per la seva presidenta, Carme Forcadell, i diversos representants de diversos grups parlamentaris. En el seu discurs, Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, ha manifestat que és "el símbol del futur compartit dels Països Catalans" ja que arribarà a més de 400 barris, pobles i ciutats. Forcadell, al seu torn, ha donat la benvinguda institucional a La Flama i ha col·laborat en l'encesa dels diversos quinquers que es reparteixen pel territori per encendre totes les fogueres. Per primer cop, el manifest ha estat llegit per un escriptor ebrenc, Andreu Carranza.
"Som al servei d'una cultura diversa, forta, viva, valenta i que no renuncia a res ni a ningú" perquè "l'accés a la cultura és un dret i una eina indispensable per garantir la cohesió social", ha afegit Cuixart, que també ha traslladat tot el suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, arran de la notícia coneguda aquest dijous al matí que l'any 2013 va ser seguida tant ella com la seva família.
Per la seva part, la presidenta del Parlament ha destacat el mig segle d´història de la flama, "la flama de la nostra cultura, de la nostra identitat i d´allò que som i volem ser i no podran apagar", ha dit. Així mateix, ha assegurat que "no renunciarem mai a construir un país millor i més just, un país sense corrupció, ni econòmica ni d´estat", i ha advertit que "no serem vençuts, perquè mantenim l´esperança ben encesa" amb l'"escalf i llum" de la flama, "símbol de la fraternitat dels pobles que conformen els Països Catalans, de la perseverança i la vitalitat de la nostra cultura i la nostra nació".
Finalment, l'escriptor ebrenc Andreu Carranza ha llegit el missatge de 'La Flama d'enguany'. El manifest d´enguany, el primer que ha fet un escriptor ebrenc, tal com ha remarcat el mateix Carranza, ha tingut també un record per als "catalans i catalanes que com Muriel Casals van dedicar una part molt important de la seva existència a avivar la flama del país amb el seu alè d´unitat i esperança".
La Flama del Canigó arribarà aquest vespre a 400 pobles i ciutats dels Països Catalans. Centenars d'equips de foc distribuiran la Flama portada directament del cim del Canigó seguint diverses rutes, per encendre les fogueres de la Nit de Sant Joan i viure la revetlla. El punt de partida ha estat, aquest migdia, el Parlament de Catalunya, des d'on els equips de foc portaran la flama als seus territoris.
La tradició que va venir de França
La Flama del Canigó arriba aquest dijous, vigília de Sant Joan, a 400 municipis dels Països Catalans, tal com passa cada any des que el 1965 va creuar per primera vegada la frontera de la Catalunya del Nord, sota administració francesa. Llavors ja feia deu anys que Francesc Pujades -acompanyat d'alguns amics- havia pujat al cim del Canigó per primera vegada en una revetlla de Sant Joan, amb un feix de llenya, i hi va encendre una foguera que es podia veure des de molts pobles.
L'any següent hi va tornar i, alhora que van encendre el foc al cim, a molts pobles des d'on es veia la flama van prendre les seves fogueres. El 1963 es van començar a encendre les flames dels pobles amb el foc que baixaven del Canigó després d'encendre-hi la foguera. L'any següent la flama ja no es va apagar: des de llavors entre revetlla i revetlla continua cremant al Castellet de Perpinyà. El 1965 va creuar la frontera que separa els estats espanyols i francès i es va començar a escampar per tots els Països Catalans. Ara, la matinada del 22 al 23 de juny es torna encendre el foc al Canigó i el dia de la revetlla la flama s'escampa per centenars de municipis.
