"No hi ha res com això, ni tan sols la crisi del 19 d'octubre del 1987, quan el Dow Jones va caure el 23%. Llavors vaig pensar que era el pitjor dels problemes possibles (...), però això és el pitjor que recordo en els meus anys de servei públic", deia, ahir, a la cadena CNBC Alan Greenspan, president de la Reserva Federal dels Estats Units del 1987 al 2006. Un dels noms propis de l'economia mundial es referia al Brexit en aquests termes, i advertia de l'efecte "corrosiu" que tindrà per a l'euro la sortida del Regne Unit de la UE.

Europa i el món es llevaven ahir amb el Brexit davant dels nassos. Les borses, que van perdre un bilió de dòlars de capitalització (960.000 milions d'euros), en caiguda lliure: l'Íbex tancava la sessió del dia de Sant Joan amb la caiguda més pronunciada de la seva història i perdia el 12,35% del valor, i quedava per sota dels 7.800 punts. També s'estavellaven, amb intensitat diversa, Londres (-3,15%); Frankfurt (-6,82%); París (-8,04%); Milà (12,48%); Lisboa (-6,99%); Atenes (-13,42%). A l'altre costat de l'Atlàntic, els parquets de Nova York, Sao Paulo, Buenos Aires i Mèxic obrien a la baixa, amb pèrdues entre el 2 i el 4,5%. La lliura esterlina es depreciava respecte de l'euro (es canviava a 1,2033 euros, tot i que en algun moment de la jornada va patir un depreciació superior al 4%) i l'euro també perdia valor respecte del dòlar (1,1115).

Les borses, la lliura i l'euro cap avall -en el cas de l'Íbex-35 els valors que més van perdre van ser els de les empreses amb lligams amb el Regne Unit, com ara IAG (British Airways i Ibèria), amb pèrdues del 25,43%, o la banca -el Santander queia el 21,8%- i la prima de risc, cap amunt: confirmat el Brexit, la prima espanyola es disparava 57 punts i arribava fins als 197. I pujava el preu de l'or, el valor refugi al qual acudeixen els inversors en temps incerts, que s'encaria el 4%. Tot això passava malgrat les crides a la calma que arribaven de les principals institucions econòmiques internacionals: l'FMI deia que es mantindrà "vigilant" i es declarava llest per proporcionar suport a la UE; el BCE, que ahir prestava 339.882 milions d'euros a quatre anys a interès zero, assegurava que està preparat per oferir liquiditat, si és necessari i les autoritats monetàries dels socis del G-7 (Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit) també tenen la maquinària per injectar diners al sistema a punt, Reserva Federal dels EUA i Banc d'Anglaterra inclosos, igual que el Banc Popular de la Xina, que ahir anunciava haver posat en marxa un "pla de contingència" per prevenir mals majors.

A Europa, on la febrada del Brexit feia pujar diversos graus la temperatura de l'economia, Alemanya, en boca de la portaveu del Ministeri d'Exteriors, Sawsan Chebli, manifestava ser "conscient" de la repercussió que pot tenir el Brexit en la política interna de països com Espanya (amb conflictes territorials no resolts i amb unes noves eleccions generals a punt de solfa, per demà). Des de Madrid, el ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, considerava que els mercats han "sobrereaccionat" a l'adéu britànic a la UE i pronosticava la calma després de la tempesta provocada per una decisió "inesperada" del poble del Regne Unit, la qual "no estava en l'escenari central dels mercats" i que ha provocat una fugida d'inversors a valors refugi com el bo alemany a 10 anys.

Al Regne Unit, apuntava Benjamin Katz, de l'agència Bloomberg, la companyia aeronàutica IAG rebaixava la previsió de beneficis per a aquest 2016; alhora, el preu de les accions d'aerolínies com Ryanair i Easyjet es desplomava a borsa, amb pèrdues superiors al 20% (el Brexit és "un xoc i una decepció", declarava Kenny Jacobs, cap de màrqueting de Ryanair). A la City de Londres, ja feien càbales sobre escenaris de futur i pronosticaven un descens dels tipus al Regne Unit, que es troben al mínim històric del 0,5% i podrien arribar al 0% "no més tard de febrer del 2017", quan es calcula que "l'economia caurà precipitadament", segons David Tinsley, economista d'UBS, i un increment de la inflació a la UE.

El mateix dia que el Regne Unit votava Brexit, irrompia el tremolor de cames dels sectors econòmics i financers. Quin serà l'escenari de futur (vegeu gràfic) és, ara, la gran incògnita.