Jordi Gual serà el nou president de CaixaBank en substitució d´Isidre Fainé. El fins ara president de l´entitat financera ha optat per centrar-se en la Fundació la Caixa, que és l´accionista principal de CaixaBank. El llegat de Fainé en aquests 9 anys primer com president de 'la Caixa' i després de CaixaBank ha estat marcat per la internacionalització i per fer de la crisi una oportunitat amb una agressiva política d'adquisicions que l'ha permès passar de ser el tercer banc espanyol abans de la crisi a liderar el mercat bancari. El tercer llegat de la gestió de Fainé ha estat mantenir sense retallades la dotació econòmica a l'Obra Social durant aquest severs vuit anys de crisi.

La decisió de Fainé ha estat un imperatiu de la llei 26 del 2013 de Caixes d'Estalvis i Fundacions Bancàries que va ser aprovada pel govern espanyol com una més de les rigoroses exigències de la 'troica' (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) a canvi de l'operació de rescat del sistema financer espanyol.

La crisi de les caixes d'estalvis va enfonsar el sistema bancari espanyol i va precisar d'una línia d'ajuts públics de 61.495 milions d'euros, segons xifres publicades pel Banc d'Espanya el 2015 i que altres institucions en base a dades de la Unió Europea multipliquen per tres. La Plataforma Ciutadana d'Auditoria del Deute (PACD) va fer un estudi on incloïa avals i diners reconduïts a través de societats instrumentals i enfilava la xifra a 1,4 bilions d'euros.

Sigui quina sigui la xifra final, el flux de recursos públics ha estat el suficientment elevat com perquè la Comissió Europea hagi intervingut decididament per obligar a posar ordre en el sistema bancari espanyol desplegant un pla d'actuació on les caixes han estat les principals víctimes, avui pràcticament desaparegudes del mapa bancari.

Tot i que 'la Caixa' no ha precisat d'ajuts públics directes durant la crisi, el seu model societari sí que ha estat penalitzat i l'ha obligat a transformar-se en una societat anònima i cotitzar a la borsa. Entre els serrells d'aquesta transformació, la legislació d'inspiració europea també impedia que el president d'una fundació d'una caixa d'estalvi compaginés aquest càrrec amb la presidència d'un banc, cosa que ha afectat directament Fainé que l'ha obligat a optar per una cosa o per una altra.

El Ministeri d'Economia i Competitivitat de Luis de Guindos l'únic que va poder arrencar de les pressions de la Comissió Europea va ser el termini d'aplicació d'aquesta condició i d'aquesta manera Fainé va aconseguir del govern espanyol una moratòria per a la seva presidència bicèfala fins aquest dijous 30 de juny.

Fainé ha optat per la presidència de la Fundació Bancària 'la Caixa' que té el 100% de les accions de Criteria CaixaHolding que a la vegada, amb dades del 31 de desembre del 2015, mantenia una participació a CaixaBank del 56%.

Després d'una consulta al Banc Central Europeu feta per CriteriaCaixa aquest mes de maig, Criteria ha anat reduint la seva participació a CaixaBank en els primers mesos del 2016, fins el 48,9% el mes de maig. Per imperatiu legal europeu, l'objectiu és reduir la participació fins el 40% a finals del 2017, segons explicava el fet rellevant publicat per CriteriaCaixa el 26 de maig passat.

Un cop complert aquest requisit, el Banc Central Europeu deixarà de considerar a la societat d'inversió Criteria una societat financera mixta de cartera i per tant la societat no estarà obligada a complir amb les exigències de capital que preveu la norma comunitària per aquest tipus de societat.

Des d'aquest 40% de participació a CaixaBank, Criteria i per tant la Fundació Bancària 'la Caixa' i el seu president podrà mantenir la seva influència en el consell d'administració de CaixaBank i en el seu pla d'actuació.

Fainé va assumir la presidència de 'la Caixa' el juny del 2007, ara fa 9 anys, just la vigília de l'inici de la crisi. Tot i això, des del 1999 va ser el director general de l'entitat, que en aquell moment presidida per Ricard Fornesa des del 2003. La incorporació de Fainé al grup de les torres negres de la Diagonal es va produir el 1982 com a subdirector general fins a ser nomenat director general adjunt executiu entre el 1991 i fins el 1999.

El president que abandona ara la màxima direcció de CaixaBank per passar a presidir la Fundació Bancària 'la Caixa' ha estat el màxim executiu de l'entitat en els anys econòmics més difícils de l'economia espanyola. No obstant això, en aquest període de crisi, 'la Caixa' primer i CaixaBank després, ha passat de ser la tercera entitat financera a l'estat espanyol a liderar el mercat bancari espanyol.

La gestió de Fainé ha superat amb nota la crisi al passar d'una quota de mercat del 9,9% el 2007 en dipòsits bancaris al 15,3%. En el segment de crèdits, la quota de CaixaBank ha passat del 9,1% al 16,5% i en fons d'inversió o recursos fora de balanç s'ha passat d'una quota del 5,6% al 17,5%. En l'actualitat, el 28% dels clients de bancs espanyols, un de cada quatre, tenen un compte corrent obert a CaixaBank.

La internacionalització ha estat l'altre prioritat que ha consolidat la gestió de Fainé. El president ha mantingut aliances estratègiques amb cinc grans grups bancaris internacionals que li han permès un accés preferent a noves oportunitats de negoci en regions emergents amb l'objectiu de facilitar als clients de 'la Caixa' el desenvolupament de la seva activitat comercial a l'estranger.

La internacionalització de 'la Caixa' va començar el 1995 amb la compra d'una participació al BPI, el quart banc portuguès. Entre el 1995 i fins el 2012 aquesta participació va augmentar fins el 44,1% i en aquests moments es troba en ple procés d'una OPA per obtenir el 100% del capital.

Fainé va impulsar el primer pla estratègic d'internacionalització de 'la Caixa' que va suposar consolidar un conjunt d'aliances estratègiques en diferents regions emergents. El 2007 amb l'entrada en el capital del xinès Bank of East Asia i que va continuar el 2008 amb la compra d'una participació del Erste Bank per donar servei a la regió dels països de l'Europa de l'Est i el mateix any amb una entrada en el capital del Grup Financer Inbursa, del multimilionari mexicà Carlos Slim.

Entremig també va haver una participació en el banc electrònic francès Boursorama iniciada el 2006 i finalitzada el juny del 2015, ara fa un any.

En l'actualitat, la presència internacional de CaixaBank en el món s'articula a través de participacions considerades estratègiques per l'entitat controlades directament pel banc, que manté dins de la seva pròpia estructura societària les participacions de BPI i de l'Erste Bank.

Per contra, les participacions del BEA i del grup financer Inbursa han passat a ser controlades directament per Criteria CaixaHolding després d'una operació de permuta de participacions entre CaixBank i Criteria pactada el desembre passat.

En l'actualitat, el 17,24% de les accions en el Bank of East Asia (BEA) i el 9,01% de les accions del grup financer Inbursa estan sota el paraigües de Criteria amb l'objectiu de complir amb el pla estratègic 2015-2018 de reduir el consum de capital de solvència de CaixaBank per les seves participades minoritàries per sota del 10% abans de finalitzar el 2016.

En l'estructura de CaixaBank es mantenen les participacions en la regió de l'Europa de l'est del 9,92% a l'Erste.

A més d'aquesta participació a l'Erste, CaixaBank seguirà mantenint en l'estructura del banc la participació a BPI. En aquest cas, en els primer mesos d'aquest any CaixaBank mantenia en el banc portuguès una participació del 44,10%, posició des d'on van presentar la seva segona OPA per adquirir el 100% de les accions. Per donar viabilitat aquesta segona OPA, Fainé ha mantingut unes dures negociacions amb Isabel dos Santos, presidenta de la societat angolesa Santoro, amb una participació del 18,5% al BPI.

Fainé també ha sumat a la seva faceta de gestió internacional l'actuació en el món de les fusions i integracions. Durant la crisi, 'la Caixa' ha tingut un paper molt actiu en adquisicions fins a tancar sis compres d'entitats financeres. El 2008 amb la compra de MorganStanley, el 2010 Caixa Girona, entre el 2011 i el 2012 Bankpime, entre el 2012 i el 2013 Banca Cívica i el Banc València i finalment aquest any 2015 ha tancat l'adquisició de Barclays, unes compres que si bé han requerit forts desemborsaments de capital per mantenir la solvència l'han consolidat en el mercat espanyol com el primer banc amb actius.

Finalment, Fainé també ha estat el gestor que ha consolidat 'l'ànima de 'la Caixa'' que és l'obra social. En els més de vuit anys de crisi, Fainé s'ha obstinat, i així ho ha destacat en les seves intervencions en les presentacions anuals de resultats, a mantenir el pressupost de l'Obra Social amb una aportació anual de 500 milions d'euros i sense retallar en cap exercici aquesta aportació.

Ara, en l'última presentació de resultats, i després de vuit anys consecutius de mantenir una dotació de 500 milions d'euros a l'Obra Social, Fainé va anunciar un increment progressiu d'aquesta dotació fins arribar al 2019 a una aportació de 530 milions d'euros.

Les ombres de la gestió

Dues ombres planegen sobre la gestió d'Isidre Fainé a 'la Caixa'. En primer lloc el fet que 'la Caixa' també va ser una de els entitats financeres implicades en la venda de preferents als seus clients sense que el contracte de venda fos el suficientment transparent, segons va resoldre la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Tot i això, Fainé ha insistit en totes les seves intervencions públiques que finalment es va arribar a un acord amb tots els inversionistes de preferents.

La segona ombra és més personal i es refereix al cessament fulminant del seu vicepresident i conseller delegat, Joan Maria Nin, fitxat personalment per Fainé el 2007 amb el càrrec de director general de 'la Caixa' quan era el conseller delegat de Banc Sabadell. L'ascens a la vicepresidència de CaixaBank es va produir el 2011 i el cessament el 2014.