El jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga la causa del 9-N ha deixat l'expresident català Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a un pas del judici, davant els indicis que van cometre desobediència i prevaricació en permetre la consulta. En una interlocutòria, contra la qual cap recurs, el magistrat Joan Manel Abril desestima els recursos presentats per les defenses perquè s'arxivi el cas i dóna un termini de deu dies a la Fiscalia i a les acusacions populars perquè, si ho consideren oportú, presentin els seus escrits de qualificació contra els imputats.

Abril ha donat així per finalitzada la instrucció del cas per la consulta del 9-N, dos dies després de les eleccions generals i en vigílies del seu cessament com a magistrat del TSJC, que abandonarà l'1 de juliol que ve per dedicar-se a la docència com a catedràtic de Dret Civil a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i seguir de president del Tribunal Superior de Justícia del Principat d'Andorra.

En la interlocutòria, el magistrat aprecia indicis que Mas i les exconselleres van desobeir l'ordre del Tribunal Constitucional (TC) que suspenia la consulta del 9-N i qüestiona el seu argument que, a partir d'aquest moment, el procés participatiu va quedar exclusivament en mans de voluntaris.

El magistrat raona que, "sota la cobertura formal de l'actuació del voluntariat", Mas i les exconselleres investigades sí que van dur a terme "actuacions contràries" a la suspensió dictada pel TC, i de forma "intencional i conscient" es van negar "obertament a donar compliment al mandat" del TC. La interlocutòria recorda que l'ordre de suspensió va ser comunicada personalment a Mas pel president del TC, pel que, a diferència del que esgrimeixen les defenses, "tenia un destinatari específic i era inequívoca", tant que el mateix gabinet jurídic de la Generalitat admetia en el seu recurs a la resolució que, de no estimar-se, la consulta no podria celebrar-se.

Per al jutge, de la instrucció de la causa es desprèn que "l'organització, la preparació i el desenvolupament de la consulta no es va dur a terme només a través de voluntaris, sinó que van jugar un paper rellevant contractistes privats que van prestar serveis abonats amb recursos financers públics, amb plena consciència de la desobediència a la suspensió acordada". Abril veu indicis que les actuacions de Mas, Rigau i Ortega "podrien constituir, indiciàriament, el tipus delictiu de desobediència", atès que els seus comportaments van ser "necessaris i nuclears" perquè pogués portar-se a terme la votació, en no deixar sense efecte els contractes que emparaven els serveis per part de contractistes privats. També creu que els investigats van poder incórrer en un delicte de prevaricació administrativa per omissió, perquè no van dictar les resolucions que impedissin la consulta, amb la finalitat d'"aconseguir la realització de la seva voluntat i anteposar la mateixa a la suspensió ordenada pel TC".