La renyida pugna per la presidència de l'estat d'Àustria entre l'ultranacionalista euroescèptic Norbert Hofer i l'europeista verd Alexander van der Bellen, que el 22 de maig s'havia decidit a favor de l'ecologista, tindrà lloc de nou a la tardor, amb resultat incert.

El Tribunal Constitucional d'Àustria va anunciar ahir la seva decisió d'anul·lar la segona volta de les eleccions presidencials i ordenar la seva repetició a causa d'una sèrie d'irregularitats, sobretot en el recompte del vot per correu.

Els 14 jutges de l'alta cort li van donar així la raó a l'ultranacionalista Partit Liberal d'Àustria (FPÖ) i al seu líder, Heinz Christian Strache, que van impugnar el resultat de la votació en la qual el seu candidat, Hofer, va perdre amb el 49,65%, enfront del 50,35% de Van der Bellen. La diferència de només 31.000 vots entre els dos candidats es va fixar només després del recompte d'uns 700.000 vots per correu, molt favorables per Van der Bellen.

La segona volta, amb els mateixos candidats, s'haurà de realitzar després de l'estiu, probablement a finals de setembre o començaments d'octubre, segons va dir el mateix Van der Bellen davant la premsa ahir.

El president actual del país, Heinz Fischer, acaba el seu mandat el proper 8 de juliol i les seves funcions seran assumides de forma interina pels tres presidents del Parlament austríac, entre ells el mateix Hofer (qui és tercer president de la Cambra).

Hofer, per la seva banda, va destacar ahir davant la premsa que "és un fet on va haver-hi espai per a manipulacions". "Va haver-hi persones que van comptar soles els vots. El que aquestes persones van fer no ho sé", va dir.

"El 22 de maig és història", va reconèixer Van der Bellen després de conèixer la decisió dels jutges, i es va mostrar confiat que podrà guanyar també aquesta "tercera volta". "Si vaig poder guanyar el maig, per què no guanyaré en aquesta nova volta?", es va preguntar.

L'Alt Tribunal va interrogar 90 testimonis, entre ells vocals regionals i locals de taules electorals de tot el país. Molts d'aquests testimonis van reconèixer que no es va complir al peu de la lletra la llei electoral, sobretot en el moment i la forma de comptar els vots dipositats per correu.

Segons va explicar Holzinger, van ser determinants les irregularitats en el recompte del vot per correu en 14 dels 20 districtes electorals investigats, que va abastar uns 78.000 sufragis, més del doble de la diferència entre els dos candidats. En aquests col·legis es van obrir els sobres amb el vot per correu fora de les sessions oficials de l'autoritat electoral regional.