El Regne Unit continua submergit en la incertesa sobre el full de ruta i les conseqüències de la seva futura sortida de la Unió Europea (UE), nou dies després del referèndum en el qual es va imposar el Brexit, que ha generat una crisi política sense precedents al país. Els dos principals partits britànics, el conservador i el laborista, travessen una profunda crisi de lideratge, la lliura ha caigut el 8,5% respecte a l'euro i han refermat els moviments independentistes a Escòcia i Irlanda del Nord.

La incògnita sobre la successió del primer ministre, David Cameron, es mantindrà almenys fins al 9 de setembre, quan el Partit Conservador preveu designar el seu nou líder, i fins llavors no començarà a aclarir-se l'estratègia del govern britànic de cara a les negociacions amb Brussel·les per deixar la UE.

El nou primer ministre haurà de decidir com i quan activa l'article 50 del Tractat de Lisboa, que engega el compte enrere de dos anys per establir les condicions de sortida del bloc comunitari. També haurà de considerar quin model de relació aspira construir el Regne Unit amb els vint-i-set socis comunitaris restants. Alguns conservadors creuen que Londres ha d'aspirar a entrar al mercat únic com a estat extern a la UE, però negociant condicions especials per a la llibertat de moviments, una possibilitat que Brussel·les no veu amb bons ulls. Existeixen altres models sobre la taula, com el de Suïssa, amb acords en diverses àrees comercials però fora de l'Espai Econòmic Europeu, encara que el control de la immigració seria un important punt de fricció.