El president del grup RBA, Ricardo Rodrigo Amar, ha acceptat una pena de dos anys de presó, que no complirà ja que no té antecedents, per defraudar 2,3 milions d'euros a Hisenda, quantitat que ja ha tornat, en les seves declaracions d'IRPF entre 2005 i 2008.

Ricardo Amar ha signat un acord d'acord amb la Fiscalia i l'Advocat de l'Estat, en què assumeix haver comès quatre delictes contra Hisenda i accepta abonar una multa d'1,5 milions d'euros -corresponent al 65% de la quota defraudada-, així com no gaudir de beneficis o incentius fiscals per un període de sis anys.

L'acord reconeix per al president de RBA l'atenuant de reparació del perjudici causat, ja que el passat 7 de febrer va ingressar en el compte de consignacions del jutjat d'instrucció número 3 de Barcelona un total de 3,2 milions d'euros, quantitat corresponent al total de l'import del perjudici patrimonial causat a l'erari públic més els interessos de demora.

El ministeri públic, l'advocat de l'Estat i l'acusat han demanat ara que la causa es remeti a un jutjat penal perquè assenyali dia de judici i dicti sentència d'estricta conformitat amb l'acord que han subscrit.

Segons l'escrit de conformitat, Rodrigo Amar va minorar fraudulentament la tributació dels seus rendiments de treball mitjançant una mercantil de la seva propietat, Hamlet, a través de la qual cobrava el seu sou de president d'RBA, amb la qual cosa va eludir tributar l'IRPF de les rendes que percebia i a més carregava a aquesta empresa càrrecs personals per rebaixar l'impost de societats.

En concret, amb aquest doble sistema va causar un perjudici patrimonial a l'erari públic de 464.724,11 euros el 2005, 548.506,89 euros el 2006, 651.362,89 euros el 2007 i 655.017 euros el 2008.

En l'acord de conformitat, Amar reconeix que, en comptes de declarar els seus rendiments de la feina en el seu propi IRPF, com resultava procedent, va ubicar la majoria de tals rendes a la societat Hamlet, que, seguint les seves indicacions, "aparentava" realitzar una suposada activitat de "creació editorial" a favor del grup RBA.

Hamlet va declarar aquestes rendes com a ingressos en les seves declaracions per l'Impost de Societats, encara que minorava les quotes que procediria ingressar a Hisenda en deduir-se elevats imports de despeses d'índole particular.

Amb aquest sistema, Hamlet eludia tributar per IRFP les rendes que percebia, amb la qual cosa Amar aconseguia mantenir intacta la seva "elevada" capacitat de despesa personal, en fer-se càrrec la mercantil dels pagaments del seu consum privat, segons l'escrit de conformitat.

D'aquesta forma, com Hamlet deduïa els consums personals d'Amar com a despesa, també aconseguia igualment eludir la seva tributació per l'impost de societats que li corresponia.

Malgrat això, Hamlet no comptava amb personal capacitat per a la realització de les activitats facturades, ja que els empleats estaven relacionats exclusivament amb treballs vinculats al servei domèstic.