Espanya s'exposa a un pla de vigilància reforçada de la UE a causa del dèficit

L'expedient de sanció que avui analitza el Consell de Ministres d'Economia incorpora mecanismes de tutela per al país

12.07.2016 | 00:00
De Guindos i el ministre francès Michel Sapin, ahir, a l´Eurogrup

L'incompliment per part d'Espanya, l'any passat, de l'objectiu de dèficit fiscal pactat amb Brussel·les exposa el país no només a una sanció que podria arribar als 2.000 milions d'euros (0,2% del PIB nacional) i al bloqueig de part dels fons comunitaris destinats al país l'any vinent, sinó també a la submissió a un sistema de vigilància reforçada que obligaria el nou govern a rendir comptes cada tres mesos dels seus esforços en el control del descobert pressupostari.
El procés sancionador, que va ser activat dijous per la Comissió Europea, i que també afecta Portugal -els dos primers països dels 28 sotmesos a aquesta disciplina correctiva-, arriba avui a l'Ecofin, el consell dels ministres d'Economia de la Unió, la decisió del qual serà molt rellevant per intuir el recorregut que pugui tenir el procediment fins a la seva resolució final, l'11 d'octubre, i durant la tramitació del qual els governs afectats disposaran d'un període d'al·legacions.
El govern espanyol va assegurar en els últims mesos que no hi hauria sanció, però cada vegada sembla més probable que n'hi acabi havent encara que l'import acabi sent simbòlic.
Quedaria en una condemna moral, però amb molt de calat polític, i encara més procedint d'òrgans europeus en els quals no és la socialdemocràcia la que té la majoria, sinó el Grup Popular Europeu, al que pertany el PP.
El debat en realitat és entre el nord i el sud. Els països centrals i septentrionals exigeixen rigor pressupostari per evitar divergències que posin en risc la viabilitat de l'àrea, com va succeir entre el 2010 i el 2012, i a més per temperar l'enorme malestar dels seus ciutadans que, amb una elevada càrrega fiscal, han de contribuir o transigir amb polítiques d'ajuda al sud (com succeeix amb l'actual expansió monetària del Banc Central Europeu, que empobreix els països creditors en benefici dels deutors) mentre els països meridionals, amb una pressió fiscal inferior, baixen impostos i augmenten la despesa pública en època electoral.
La Comissió Europea va acusar Espanya dijous d'haver incorregut en un dèficit públic equivalent al 5,1% del PIB del país -el segon més alt de la UE després del de Grècia- en comptes del 4,2% pactat (i que prèviament ja havia estat alleujat diverses vegades per la UE) no per un empitjorament del cicle econòmic (Espanya va tenir un creixement del PIB del 3,2%, el vuitè més gran de la UE), sinó, segons l'executiu comunitari, perquè aquesta millora de l'economia no es va utilitzar "per accelerar la reducció del dèficit" sinó per a "la rebaixa de l'IRPF i de l'impost de societats, la devolució parcial de la paga extra de Nadal" als funcionaris i l'augment de la despesa pública.
El govern atribueix la desviació a la baixa inflació -que redueix els ingressos nominals de l'estat i el PIB nominal- però la Comissió al·lega que l'incompliment del dèficit es va produir en un any de fort creixement i a més de menor despesa de l'estat en el finançament del deute, gràcies a la compra massiva de bons pel BCE, i de menor desemborsament en desocupació per la reducció de l'atur i per la cada vegada menor taxa de cobertura dels aturats.
El president Rajoy va admetre el 4 de maig que Espanya hagués complert el dèficit de no haver baixat impostos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema