L'intent de cop militar que va mantenir en suspens Turquia durant tota la nit de divendres a dissabte va desembocar ahir en una manifestació de força del govern islamista, que es va afanyar a purgar la judicatura, alhora que va rebre el suport de tots els partits polítics. Segons les xifres difoses pel primer ministre, Binali Yildirim, el balanç del cop van ser 161 morts, entre policies, soldats lleials al govern i civils i 1.440 ferits, als quals s'afegirien aproximadament 20 morts i 30 ferits dels colpistes. Aquesta última xifra contrastava amb l'avançada per les autoritats militars lleials hores abans, que parlaven de 104 colpistes morts, de manera que el nombre real de víctimes pot superar les 200.

Més de 2.800 soldats van ser detinguts després de fracassar el cop, i el Ministeri de l'Interior va anunciar la destitució de 5 generals i 29 coronels. Entre els militars detinguts hi havia els generals Adem Huduti, comandant del segon Exèrcit de Turquia, que controla la lluita contra la guerrilla kurda al sud-est del país, i Erdal Öztürk, comandant del tercer Exèrcit, estacionat a l'Anatòlia oriental.

Però a més, el govern d'Erdogan va iniciar una purga de la judicatura, i la Junta Superior de Jutges i Fiscals va destituir 2.745 magistrats, al mateix temps que el ministeri de Justícia va destituir 5 dels 22 membres d'aquest cos mateix.

Paral·lelament, la policia va detenir 10 jutges del Danistay, la màxima autoritat jurídica per a contenciosos administratius, i en tenia 38 més en cerca i captura, mentre que hi havia una ordre d'arrest contra 140 jutges del Tribunal Suprem (Yargitay), i es va detenir Alparslan Altan, jutge del Tribunal Constitucional.

El Parlament torna a funcionar

A mitja tarda va començar al Parlament una sessió especial en què Binali Yildirim va descriure la jornada d'ahir com "una festa de la democràcia", i va ressaltar que la població s'havia oposat als colpistes. Yildirim, líder del partit governant AKP, va obtenir el suport dels tres partits de l'oposició, que van condemnar el cop de forma unànime, encara que van fer crítiques velades la deriva autoritària del govern.

Davant del Parlament es va reunir una munió de gent que celebrava el fracàs del cop, però que en els seus crits de suport al govern de l'AKP va arribar a demanar la pena de mort (abolida a Turquia) per als colpistes, amb crits com "Digue'ns que matem, i matarem".

Segons les imatges difoses per les televisions turques, molts militars colpistes van rebre un setge violent de ciutadans que havien sortit al carrer de matinada seguint la crida del govern, i alguns només van ser salvats del linxament per la intervenció de la policia. La web opositora Odatv va difondre a més la imatge d'un soldat a qui li van tallar el cap a la manera dels gihadistes d'EI.

El suport popular, clau

El cop d'estat fallit i sagnant que va sacsejar Turquia les últimes hores sembla haver afeblit l'exèrcit i reforçat el president del país, l'islamista Recep Tayyip Erdogan, i la seva aspiració de tenir a les seves mans més poder. A més, va ser la primera vegada que la població no va romandre en silenci enfront de l'aixecament militar: desenes de milers de persones van sortir als carrers per resistir als colpistes.

Els ciutadans van ocupar les places, van saltar damunt dels tancs i es van enfrontar verbalment als soldats. També, per primer cop, tots els partits polítics del país van ser unànimes a l'hora de rebutjar l'aldarull. De la mateixa manera, la Policia, la Gendarmeria i una part de l'exèrcit es van mantenir fidels al govern del primer ministre, Benali Yildirim, líder de l'islamista Partit Justícia i Desenvolupament (AKP).

Però també va ser una trista estrena el bombardeig dels colpistes de l'edifici del Parlament turc, a Ankara, que va quedar danyat seriosament, i tampoc mai abans no havia estat atacada una residència estiuenca del president, com va passar divendres a la nit. Va ser també la primera vegada que durant un intent de cop la població va poder presenciar a les pantalles com es rendien els soldats amb les mans al cap, tombats al terra i com els treien els uniformes i les armes.

L'exèrcit turc, un dels més grossos del món i la institució fins ara més forta del país, amb els seus membres considerats durant anys com a "intocables", es va veure, també per primera vegada, en una situació penosa..

Crítiques als EUA per Gülen

El govern de Turquia va criticar ahir obertament els Estats Units per acollir el controvertit predicador Fetullah Gülen, que considera responsable de l'intent colpista. Un país que acull el "líder de l'estat paral·lel" no pot ser un amic de Turquia, va assenyalar el primer ministre turc, Binali Yildirim, en roda de premsa. Es referia a Gülen, de 75 anys, que viu des del 1999 a l'estat nord-americà de Pennsilvània, acusat pel govern islamista de "terrorista" i de voler desestabilitzar l'estat turc.

El predicador, que té molts seguidors a Turquia, va ser fins l'any 2013 un aliat del partit governamental i de l'ara president turc, Recep Tayyip Erdogan. El predicador va rebutjar ahir qualsevol implicació en l'intent de cop d'estat, i els EUA van reclamar a Turquia proves que en permetin l'extradició, cosa que de moment rebutgen.

Sospites contra Erdogan

Gülen va insinuar que Erdogan hauria pogut orquestrar el cop d'estat fallit contra ell mateix per tal de reforçar-se en el poder i restringir encara més la democràcia. Gülen va fer planar, així, l'ombra del dubte sobre l'home que ahir el va assenyalar com l'enemic públic número 1 de Turquia. Per la seva banda, Erdogan va descriure el cop com "un regal de déu", que li permetrà estendre la purga dels gülenistes als jutges.