La purga de suposats còmplices en el fallit cop d'estat de divendres a Turquia va arribar ahir a dimensions de represàlia amb la suspensió de 15.000 funcionaris d'educació, la prohibició de viatjar a l'estranger dels empleats públics i la retirada de llicència a 24 emissores.
Segons el ministeri d'Educació, s'investiga la seva suposada pertinença a les xarxes de simpatitzants de Fethullah Gülen, un predicador islamista exiliat a Estats Units, al qual el govern responsabilitza de l'intent colpista. Aquesta "llista negra" de funcionaris se suma als 8.777 empleats del Ministeri de l'Interior, la majoria d'ells policies i gendarmes, i a altres 2.500 d'altres organismes públics que van ser dilluns apartats del càrrec.
No només els treballadors públics s'han vist afectats per la purga. Uns 21.000 professors de centres educatius privats van veure com se'ls retirava ahir la seva llicència. El total de treballadors, públics o privats, que han estat suspesos d'ocupació a conseqüència del cop arriba a 49.337 persones, calcula el diari Hürriyet.
Les mesures excepcionals han arribat al punt de prohibir a tots els funcionaris que abandonin el país, tret que comptin amb permís exprés dels seus superiors, a ordenar als treballadors públics que interrompin les seves vacances i tornin als seus llocs i a demanar la renúncia de tots els degans de facultats turques, tant de les universitats públiques com de les privades. A més, el Consell Suprem de Ràdio i Televisió de Turquia (RTÜK) ha cancel·lat les llicències a "totes les emissores de ràdio i televisió que hagin donat suport als conspiradors colpistes", una mesura que afecta 24 mitjans vinculats a Gülen.
Aquest influent predicador, fins fa tot just tres anys estret aliat de l'are president turc, el també islamista Recep Tayyip Erdogan, és acusat per Ankara d'haver orquestrat el cop usant als seus milers de seguidors "infiltrats" en l'administració pública. Una infiltració que es va produir quan Erdogan era encara primer ministre (2003 -2014) i els "gülenistes" van començar a desplaçar, amb la seva anuència, en els òrgans públics els funcionaris de la vella escola laica, introduint en l'Administració una visió més islamista. Des que l'aliança, o matrimoni de conveniència, entre Erdogan i Gülen es va trencar fa tres anys, el govern turc acusa el predicador de dirigir un estat dins de l'estat i de conspirar per enderrocar-lo.
Acusat de terrorisme per Ankara i assenyalat ara com a responsable màxim del motí, el govern va sol·licitar ahir formalment als Estats Units la detenció i extradició de Gülen. Fins ara, les autoritats dels Estats Units repetien que Turquia no havia realitzat cap petició en aquest sentit i que, en qualsevol cas, caldria que Ankara aportés proves sobre la implicació en l'aldarull de Gülen, que resideix des del 1999 a l'estat de Pennsilvània. Referent a això, el primer ministre turc, Binali Yildirim, va prometre ahir aportar tota la informació necessària, alhora que criticava els Estats Units per protegir un "cap terrorista".
Més militars detinguts
Ahir també van continuar les detencions de suposats militars colpistes. Als 6.000 militars arrestats per colpisme en els últims dies, entre ells un terç de tots els generals de les Forces Armades, s'han sumat els dos pilots del caça que el novembre passat van derrocar un avió de combat rus que, assegura el govern, va entrar en l'espai aeri turc des de Síria. Aquell incident va provocar una greu crisi diplomàtica amb Rússia, però Ankara sempre ha defensat que l'incident va seguir les normes de combat i que l'aeronau russa va entrar en territori turc malgrat rebre repetides advertències.
