Espanya i Portugal han esquivat una multa per no haver pres mesures per reduir el dèficit. S'han convertit en els primers països de la UE a ser sancionats per aquest motiu, però a canvi d'aquest gest i de més anys per corregir els seus desviaments, hauran de fer durs ajustaments de la despesa.
El comissari europeu d'Afers Econòmics i Financers, Pierre Moscovici, i el vicepresident per a l'Euro i al Diàleg Social, Valdis Dombrovskis, van justificar ahir la decisió, que s'ha pres per consens, però que ha requerit un "profund debat" en el si de la Comissió Europea (CE).
Tant Espanya com Portugal "han consolidat substancialment les seves finances públiques i han emprès reformes estructurals ambicioses", va destacar Dombrovskis, mentre que el comissari francès va afegir que això no es pot ignorar i que, a més, tots dos països han presentat compromisos "sòlids" per encarrilar els seus comptes. Moscovici va citar en el cas de l'espanyol la pujada de les bestretes que les grans empreses paguen a compte de l'Impost de Societats, amb una recaptació addicional estimada en 7.000 milions d'euros, i en el lusità, la promesa de congelar el 0,2% de la despesa pública. Va influir també el fet que a Espanya hi ha un govern en funcions i que la CE no volia "dinamitar" la recuperació econòmica i la creació d'ocupació en els dos països.
La CE tenia tres opcions: imposar la multa màxima del 0,2% del PIB (2.200 milions d'euros per a Espanya i 358 milions per a Portugal), reduir la suma o cancel·lar la sanció. Una "sanció simbòlica no ens hagués permès corregir el que ha passat i hauria estat difícil d'entendre per societats que han assumit importants esforços en els últims anys", segons Moscovici, que va afegir així mateix que l'"efecte punitiu" d'una multa "no seria el més apropiat en un moment en què la gent qüestiona Europa".
Però aquest gest no li surt gratis a Espanya i Portugal, que a més han rebut dos i un any addicionals, respectivament, per situar els seus respectius dèficits per sota del 3% del PIB, cosa que Madrid havia d'haver fet inicialment aquest any i, Lisboa, el 2015. Així, Espanya haurà de reduir el seu dèficit des del 5,1% actual al 4,6% del PIB el 2016, al 3,1% el 2017 i al 2,2% el 2018.
Moscovici va assenyalar que si s'hagués donat només un any extra a Espanya, l'esforç nominal hauria estat "massiu", entre l'1,3% i 2% del PIB, i l'ajust estructural, "extremadament elevat" aquest any i, fins i tot, més el 2017, cosa que hauria malmès el creixement i hauria suposat un camí "incert" davant la falta d'un nou govern. Per tal d'evitar el risc d'un agreujament del procediment per dèficit excessiu l'any vinent amb "sancions automàtiques", la CE ha preferit actuar amb "prudència" i repartir l'esforç exigit -el 0,5% del PIB el 2017 i 2018, més de 10.000 milions d'euros- al llarg de 24 mesos.
Les reaccions
El ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, es va congratular per la decisió de Brussel·les i va assegurar que els nous objectius de dèficit són "perfectament realitzables" sense ajustos addicionals al ja anunciat en Societats. "Espanya no ha ofert absolutament res a canvi, el que hem fet és exposar les raons perquè no hi hagi una sanció", va afirmar el ministre.
El PSOE va advertir ahir que no acceptarà retallades socials amb el nou camí de consolidació fiscal marcada per Brussel·les i va avisar que la cancel·lació de la multa a Espanya per excés de dèficit el 2015 "no sortirà gratis". El secretari d'Economia del PSOE, Manuel de la Rocha Vázquez, va qualificar de "bona notícia" que la Comissió Europea hagi evitat multar Espanya, però va alertar que "els homes de negre tornen" i Brussel·les exigeix una reducció del dèficit de 15.000 milions d'euros el 2017.
Podem va considerar que la proposta de la CE de cancel·lar la multa a Espanya per incomplir el dèficit és una "bona notícia", encara que va alertar també que aquest "premi" per a Rajoy "no és gratis" i pot desembocar en un nou camí de retallades i ajustos estructurals.
Ciutadans va aplaudir també la cancel·lació de la multa, però va opinar que l'important és el "camí del dèficit" i com s'encaixa en el projecte de pressupostos que ha d'arribar al Congrés a final del setembre.
