Un pla de desconnexió pensat en tres fases i que culmina amb un referèndum

La comissió preveu l'aprovació de noves lleis i la convocatòria, en un moment posterior, de l'Assemblea Constituent

28.07.2016 | 00:00
Junts pel Sí i la CUP van tirar endavant la seva proposta únicament amb els seus vots

El ple del Parlament va aprovar ahir les conclusions de la comissió sobre el procés constituent del Parlament, consensuades per Junts pel Sí i la CUP, malgrat les advertències del Tribunal Constitucional, ja que obre una via unilateral per a la "desconnexió de l'Estat" i impulsa un "procés constituent". En concret, el punt set de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent afirma que es "completarà la desconnexió amb la legalitat de l'Estat espanyol per mitjà de l'aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i d'un mecanisme unilateral d'exercici democràtic".
Aquests són els onze punts que recull el document aprovat ahir, amb els vots a favor de Junts pel Sí i la CUP, els vots en contra de Catalunya Sí que es Pot, i la no-votació del PSC, Ciutadans i el PPC, en el convuls ple que es va viure al Parlament de Catalunya. En el seu conjunt, el document aprovat en la sessió d'ahir preveu que s'aprovin noves lleis i també que es convoqui una Assemblea Constituent catalana.

Dret a decidir
Actualment, no hi ha cap marge d'acció per al reconeixement del dret a decidir del poble català dins del marc jurídic constitucional i legal espanyol. L'única manera possible d'exercir aquest dret és per la via de la desconnexió i l'activació d'un procés constituent propi.

Legitimitat
El poble de Catalunya té la legitimitat per començar un procés constituent propi, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb el reconeixement, el suport i l'aval de les institucions catalanes.

Circumstàncies pròpies
Les experiències comparades d'altres països avalen el camí emprès per Catalunya per anar construint un model singular de procés constituent, donades les circumstàncies socials, culturals, polítiques i econòmiques que ens són pròpies.

Procés consensuat
Cal vetllar perquè el marc metodològic del procés constituent sigui consensuat, públic, transparent i compartit amb tota la societat i amb les institucions que l'avalen.
El procés constituent ha de tenir la capacitat d'acomodar totes les sensibilitats ideològiques i socials des del primer moment, també a l'hora de fixar els indicadors, el calendari i totes les altres qüestions que afectin el mètode utilitzat per fer avançar el procés.

Tres fases
El procés constituent ha de constar de tres fases: una primera fase de procés participatiu, una segona fase de desconnexió amb l'Estat espanyol i convocatòria d'eleccions constituents per formar una assemblea constituent, que haurà de redactar un projecte de Constitució, i una tercera fase per a la ratificació popular de la constitució mitjançant referèndum.

Un fòrum de debat
El procés participatiu previ ha de tenir com a òrgan principal un Fòrum Social Constituent format per representants de la societat civil organitzada i dels partits polítics.
El Fòrum Social Constituent ha de debatre i formular un conjunt de preguntes sobre continguts concrets de la futura Constitució, que hauran de ser resoltes per la ciutadania mitjançant un procés de participació ciutadana.
El resultat d'aquesta participació ciutadana constituirà un mandat vinculant per als integrants de l'assemblea constituent, que els hauran d'incorporar al text del projecte de constitució.

Lleis de desconnexió
Després de la fase de participació ciutadana, es completarà la desconnexió amb la legalitat de l'Estat espanyol per mitjà de l'aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i d'un mecanisme unilateral d'exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l'Assemblea Constituent. Les lleis de línia no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal.

Els recursos
El Parlament de Catalunya empara el procés constituent que cal portar a terme a Catalunya.
A aquest efecte, el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a posar a disposició de la ciutadania els recursos que calguin per aconseguir un debat constituent de base social, transversal, plural, democràtic i obert. Amb aquest objectiu, el Parlament de Catalunya haurà de crear una comissió de seguiment del procés constituent.

Assemblea Constituent
L'Assemblea Constituent, una vegada convocada, elegida i constituïda, disposarà de plens poders. Les decisions d'aquesta assemblea seran de compliment obligatori per a la resta de poders públics i per a totes les persones físiques i jurídiques. Cap de les decisions de l'assemblea no serà tampoc susceptible de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal.
L'Assemblea Constituent haurà d'establir mecanismes per garantir la participació directa, activa i democràtica de les persones i de la societat civil organitzada en el procés de discussió i elaboració de propostes per al projecte de constitució.

Referèndum
Una vegada l'Assemblea Constituent haurà aprovat el projecte de Constitució, haurà de convocar un referèndum constitucional perquè el poble de Catalunya aprovi o rebutgi d'una manera pacífica i democràtica el text de la nova Constitució catalana.

Un procés per a tothom
El procés constituent ha d'incorporar des de l'inici la perspectiva de gènere, d'una manera transversal i amb una estratègia dual, amb l'objectiu de trencar les inèrcies històriques de la nostra societat i fer un procés constituent que ho sigui també per a totes les persones.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema