El papa Francesc visita Auschwitz: "Senyor, perdó per tanta crueltat"

El pontífex fa un recorregut en el més absolut silenci pel camp d'extermini polonès

30.07.2016 | 07:43
El papa Francesc travessant la porta de ferro on hi ha escrita la frase "Arbeit macht frei" al camp d´extermini d´Auschwitz

El papa Francesc va escriure ahir en el llibre d'Honor després de la seva visita al camp d'extermini nazi d'Auschwitz: "Senyor, tingui pietat del seu poble. Senyor, perdó per tanta crueltat".Completament sol i amb la seva marxa habitual, el papa va travessar la porta de ferro forjat que dóna entrada al camp d'Auschwitz, on hi ha escrita la frase en alemany "Arbeit macht frei" (el treball us fa lliures), d'aquesta manera va començar el seu recorregut silenciós. Mai el silenci no va ser més eloqüent.
Amb la seva decisió, al contrari dels seus predecessors, de no pronunciar cap discurs i els seus llargs moments de recolliment, es va respirar el drama d'aquella bogeria nazi que va portar a exterminar 1,1 milions de persones en els camps d'Auschwitz i 6 milions de jueus a Birkenau durant la II Guerra Mundial.
Sense dir una paraula, perquè parlessin les imatges, Francesc va recórrer, en un cotxe elèctric, els carrers i els barracons de maons del camp, on només un petit grup de mitjans de comunicació i una delegació vaticana va poder seguir la visita a Auschwitz.
La seva primera parada va ser davant del pati on es jutjaven els condemnats a morir, on el sacerdot polonès Maximilià Kolbe va oferir la seva vida a canvi de la d'un pare de família que anava a ser assassinat. Francesc es va asseure en un banc i va romandre amb els ulls tancats enmig del profund recolliment durant alguns minuts. Tot seguit, va besar i acariciar un dels pals de fusta que servien per a les execucions.
A continuació el papa, visiblement seriós i concentrat, es va traslladar al bloc 11, on es trobaven les cel·les subterrànies en què es tancaven els condemnats a mort i on va saludar onze supervivents. Dos petons a cada un i només l'intercanvi d'algunes paraules.
Entre ells, asseguts en unes cadires, es trobava Helena Dunicz Niwiska, de 101 anys. La supervivent que vivia amb els seus pares a Lviv fins que va ser detinguda amb la seva mare, Maria. L'octubre del 1943 va ser deportada a Auschwitz. Helena era violinista, pel que va ser obligada a formar part d'una orquestra que tocava per als nazis al proper camp de Birkenau. La seva mare només va sobreviure dos mesos en aquest lloc.
Després de les salutacions, Francesc va encendre un llum d'oli davant del mur en el qual eren executades moltes de les persones que arribaven al camp durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
Posteriorment va accedir a l'edifici de maó del bloc 11 d'Auschwitz, que acull la cel·la subterrània on Kolbe va morir d'inanició. Francesc va romandre en aquest lloc sol, resant durant aproximadament deu minuts, enmig d'una lleu penombra, assegut en una cadira, capcot i amb la porta enreixada oberta a l'esquena.
Després es va traslladar fins al camp de Birkenau, el conegut "Auschwitz 2", construït a uns tres quilòmetres de distància perquè Adolf Hitler portés a terme l'anomenada "solució final" amb la que pretenia exterminar tots els jueus. Hi va arribar amb un cotxe que viatjava paral·lel a les vies del tren amb el qual els deportats eren traslladats a aquest camp.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema