L'oracle demoscòpic oficial a Espanya, el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), torna a llançar un pronòstic -amb marge d'error, recordin què va passar el juny, quan l'enquesta donava per fet el sorpasso d'Units Podem al PSOE i una victòria molt menys folgada al Partit Popular- sobre els avatars polítics que el futur podria deparar a una democràcia governada en funcions des del 20 de desembre del 2015: en cas d'haver-hi terceres eleccions el tauler polític variaria mínimament, de manera que la governabilitat d'Espanya, qüestió que només preocupa el 6,4% de la població, tornaria a quedar condicionada a la confecció de pactes que, ara per ara, semblen gairebé impossibles.

Així doncs, el Partit Popular tornaria a guanyar els comicis, amb el 32,5% d'estimació de vot, mig punt menys que en el baròmetre del juny; el PSOE repetiria la segona posició, amb el 23,1%, gairebé mig punt més de vot estimat que en la predicció anterior; Units Podem i les seves confluències (En Comú Podem; Compromís-Podem i En Marea), per la seva banda, continuen deixant anar llast electoral i quedarien confirmats com a tercera força política -res de sorpasso, per tant-, amb el 19,6% de vot estimat, 1,5 punts menys; i a Ciutadans, el partit d'Albert Rivera -el líder més ben valorat dels quatre actors principals de l'escena política espanyola, amb el 3,96 sobre deu-, uns nous comicis tampoc no li serien massa propicis, ja que retrocediria gairebé un punt en estimació de vot i es quedaria en el 12% pelat.

A Catalunya, ERC es consolidaria com el partit hegemònic del bloc independentista, amb el 2,9% d'estimació de vot del conjunt de l'estat, mentre que el nou PDC -que a l'enquesta, elaborada a principi del mes de juliol coincidint amb la visita a l'estat espanyol del president nord-americà Barack Obama, encara apareix com la vella CDC-, perdria quatre dècimes en estimació de vot i es quedaria en l'1,7%, mig punt per sobre del PNB (1,2%), que repeteix resultat, i sis dècimes per sobre d'EH Bildu, que amb les eleccions basques a la vista recupera una mica de musculatura electoral (puja el 0,13% respecte del baròmetre del CIS del juny). I un cop servida l'enquesta ?-passada pel sedàs, això sí, de la cuina demoscòpica-, formulada la bateria d'interpretacions des de l'òptica més partidista, el Partit Popular, per boca del seu portaveu parlamentari, Rafael Hernado, s'apressava ahir a recordar al PSOE que unes terceres eleccions generals no serien altra cosa que "una presa de pèl" als ciutadans, perquè res canviaria dràsticament i els pactes entre els partits per investir un president de govern tornarien a ser imprescindibles; ben al contrari, els socialistes defensen que l'escassa millora de les seves perspectives electorals atorga coherència a la postura de la direcció del partit -no compartida pels expresidents González i Zapatero ni per alguns "barons" territorials-, contrària a facilitar la investidura de Rajoy.

Per a Ciutadans, l'enquesta del CIS constitueix "la foto fixa d'un bloqueig polític" que expressa un fastigueig ciutadà per la situació política i que demana als partits que tinguin més alçada de mires per fer possible un nou govern. Units Podem, de la seva banda, nega que la política espanyola pateixi una "paràlisi", i parla, en tot cas, que es tracta d'un moment "d'expectació"; ara bé, la formació morada admet que el llarg impàs de la governació en funcions desmobilitza el seu electorat, per boca de la secretària d'Anàlisi Política, Carolina Bescansa, que recorda que la força d'Units Podem es nodreix de "la il·lusió i de l'esperança de canvi".