El govern de Barack Obama anunciava aquesta setmana la major transferència de presos en un sol dia fins a la data, per deixar en 61 el nombre d'interns del penal de la badia de Guantánamo, i accelerar així el tancament d'una presó de la qual el Congrés dels EUA en tindrà l'última paraula.

Tres dels transferits als Emirats Àrabs Units (EAU) eren d'origen afganès i els dotze restants de nacionalitat iemenita; el gruix dels que tenien el vistiplau per ser alliberats, però no podien tornar al seu país per por que, a causa de la inestabilitat interna, es sumessin a moviments gihadistes.

Guantánamo és qüestió de números i dates: la xifra de presos que han abandonant el penal creat a la base naval nord-americana el 2002, i els mesos que resten perquè el president nord-americà abandoni la Casa Blanca el gener del 2017 i compleixi la seva promesa de tancar la presó heretada de George W. Bush.

Amb aquestes transferències queden només una vintena d'aquells interns de Guantánamo que estan a la presó, però no s'han presentat càrrecs en contra i han rebut el vistiplau per ser transferits a un tercer país, ja que el Congrés manté la seva moratòria a les transferències a territori nord-americà. Dels 41 restants, 7 tenen càrrecs en contra, 17 són els anomenats "presoners eterns", que són considerats perillosos, però els seus testimonis estan tan marcats per tortures que els seus casos no avançarien a la justícia ordinària, i altres 17 esperen que el seu cas sigui revisat o enviat a les comissions militars, tribunals castrenses per a presos de Guantánamo.

Obama, que en el que portem d'any ha reduït la població carcerària de Guantánamo per sota del centenar, encara ha de convèncer el Congrés, de majoria republicana, que el tancament del penal és una bona mesura per a l'estratègia de seguretat nacional.

Durant la campanya electoral, els candidats a succeir-lo a la Casa Blanca han mostrat postures contraposades sobre la presó per combatents de l'anomenada "Guerra contra el terrorisme". La candidata demòcrata, Hillary Clinton, s'ha inclinat per tancar la presó si Obama no aconsegueix transferir a centres penitenciaris nord-americans els presos que no poden, de moment, ser traslladats.

Per la seva part, l'aspirant republicà, Donald Trump, no només ha advocat per omplir de nou les cel·les de màxima seguretat de Guantánamo de terroristes es-trangers, sinó també de sospitosos amb nacionalitat nord-americana.

El Congrés se segueix resistint que els sospitosos de terrorisme, alguns acusats per participar intel·lectual o materialment en els atemptats terroristes de l'11 de setembre del 2001 a Estats Units o altres atacs amb víctimes d'aquest país, viatgin a territori nord-americà, a no ser que sigui per passar la resta dels seus dies entre reixes o per ser posats en un corredor de la mort.

Malgrat l'impuls que han pres els trasllats, tancar el penal de Guantánamo s'ha convertit en una de les promeses d'Obama més difícils de complir, com mostra el fet que sis dels quinze transferits portaven més de sis anys amb el vistiplau per ser enviats a un tercer país i completar el seu alliberament.

El congressista republicà Jeff Duncan, president del subcomitè d'Afers de l'Hemisferi Occidental (Amèrica), va criticar ahir en un comunicat la transferència de més presos i la decisió "unilateral" del president Obama de tancar el penal. En la seva opinió, el president "ignora els perills dels nostres temps", símptoma d'"una política exterior irresponsable que s'ha convertit en una amenaça real".