Dilma Rousseff, la primera presidenta del Brasil, va ser destituïda ahir pel Senat en el marc d'un judici polític, i el càrrec va passar a mans del que era el seu vicepresident i un declarat enemic polític, Michel Témer.
La votació al Senat va tenir un resultat incontestable, 61 vots a favor de la sortida de Rousseff i 20 en contra, de manera que es va superar amb escreix la majoria qualificada de dos terços (54 vots) que era necessària per desposseir la presidenta del càrrec.
El Senat va considerar Rousseff culpable d'incomplir la llei de responsabilitat fiscal, per haver modificat els pressupostos via decret, sense autorització legislativa, i perquè van considerar que el govern havia pres crèdits de la banca pública, cosa prohibida per llei, per haver-se demorat a fer dipòsits a aquests bancs.
Durant el procés, Rousseff va negar que aquestes maniobres configurin irregularitats, i també va rebutjar que ella tingués qualsevol intencionalitat en signar els polèmics decrets, per la qual cosa considera tot el procés en contra seu un "cop d'Estat" a la democràcia.
La votació va estar precedida dels encesos al·legats finals de senadors dels dos costats, que van estar carregats d'expressions dramàtiques i fins i tot d'insults.
El senador Lindbergh Faria va cridar "canalles, canalles, canalles!" als que es disposaven a votar a favor de la destitució, repetint les cèlebres paraules que va proferir Tancredo Neves, un dels pares de la democràcia, quan el Congrés va donar suport al cop d'estat del 1964 al Brasil.
Li va respondre el senador Ronaldo Caiado dient que els "veritables canalles" són els que "van robar" la petroliera estatal Petrobras, un escàndol de proporcions gegantines que va esquitxar el govern de Rousseff, però també diversos ministres de Témer.
Rousseff va tenir l'alleujament de salvar-se de la inhabilitació per ocupar càrrecs públics durant vuit anys, un càstig que sol anar aparellat al cessament forçós d'un polític, però que el Senat va decidir no aplicar a l'ara expresidenta. La separació de les dues votacions va ser sol·licitada a última hora pel Partit dels Treballadors (PT), una moció que va ser acceptada pel president del Tribunal Suprem, Ricardo Lewandowski, que va presidir el judici polític en el paper de garant constitucional, i que va causar polèmica entre els opositors a Rousseff.
El president del Senat, Renan Calheiros, que va votar a favor de la destitució de la cap d'Estat, va fer després una irada defensa per mantenir els drets polítics de Rousseff. Va citar una dita del nord-est del Brasil, "a més de la caiguda, la guitza", per expressar que no calia acarnissar-se amb Rousseff una vegada consumada la seva expulsió de la Presidència.
El mateix president del Suprem també va tractar d'entendrir els senadors, constituïts en jutges de Rousseff, i va advertir-los que la inhabilitació és un càstig ampli que li impediria fins i tot treballar en el "berenador d'una escola pública", va afegir.
