L'escrit d'al·legacions de dos lletrats del Parlament presentat aquest divendres davant del Tribunal Constitucional (TC) a instàncies de la Mesa de la cambra afirma que ni la mateixa Mesa ni el TC poden limitar el debat parlamentari, que està protegit per l'Estatut i la Constitució.
D'aquesta manera, afirmen que la ratificació per part del Ple de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent no va incomplir ni la sentència ni la interlocutòria del tribunal sobre la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015.
En el text, de 36 pàgines, es reiteren alguns dels arguments utilitzats per tres membres de la Mesa en els seus informes jurídics individuals, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet.
Un dels principals punts és la defensa de la llibertat dels diputats i de la cambra legislativa de debatre sobre qualsevol qüestió. Així, consideren que la Mesa no pot fer un "control preventiu" de constitucionalitat de les iniciatives parlamentàries presentades, ja que aquestes es poden modificar durant el tràmit legislatiu i poden acabar acomodades a la Constitució i a les resolucions del TC.
Asseguren que per aquest camí es podria arribar a l'absurd de prohibir qualsevol debat sobre educació, salut o serveis socials, ja que són qüestions vinculades a la resolució del 9-N impugnada i anul·lada.
L'escrit també planteja que no està clar que el TC hagi anul·lat la creació de la comissió d'estudi del procés constituent ni les seves conclusions, sinó que com a màxim qüestionava la constitucionalitat de les conclusions. De fet, les comissions d'estudi poden debatre sobre tot allò que afecti la societat catalana.
En aquest sentit, el document d'al·legacions assegura que les conclusions de la comissió d'estudi no estan jurídicament vinculades a la resolució del novembre passat, sinó només políticament.
Per això, considera que l'anul·lació de la resolució no pot suposar l'anul·lació d'altres debats parlamentaris relacionats políticament amb aquell text.
