Els líders de la Unió Europea (UE) van demanar que la cimera del G20, que va començar ahir, mostri un compromís més gran en la crisi dels refugiats i que la Xina acceleri les reformes del seu sector siderúrgic.
Els presidents del Consell Europeu, Donald Tusk, i de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, van reclamar a més que el G20 respongui a les expectatives que ha generat en l'àmbit internacional per dinamitzar l'economia mundial. "Després d'anys de crisi hem de mostrar que podem promoure el creixement i crear confiança", va afirmar Juncker.
Durant una conferència de premsa prèvia a l'inici de la cimera, els dos dirigents de la UE van subratllar la necessitat que el G20 ofereixi més respostes a la crisi dels refugiats, ja que senten que Europa i alguns països de la zona han fet un sacrifici "desproporcionat". "És un repte global que requereix una solució en l'àmbit global", va afirmar Tusk, que va remarcar que els mecanismes per superar aquesta crisi "estan arribant al límit".
Una font europea va recordar, en referència a això, que la majoria del pes de la crisi dels refugiats ha estat suportada per la UE, Turquia, Jordània i el Líban, mentre que en general els països del G20, entre ells el Canadà, la Xina, Rússia o el Japó, no han fet res, i els EUA hi han fet "poc".
A més, els líders europeus van reclamar que la cimera discuteixi els problemes que genera l'excés de capacitat industrial de la Xina, especialment en el sector de l'acer. "Estem decidits a defensar els interessos de la siderúrgia de la UE", va afirmar Juncker, que va assenyalar que es tracta d'un altre "problema global amb una específica dimensió xinesa".
Per això, la UE va tornar a insistir ahir en el fet que la Xina accepti la creació d'un mecanisme de seguiment de l'excés de capacitat de la producció d'acer i les seves causes, una cosa que les dues parts ja van discutir el juliol passat durant la cimera que van mantenir a Pequín.
En aquest escenari mundial, Juncker va llançar el missatge europeu que "totes les empreses han de pagar la seva part justa d'impostos al país on generen els seus beneficis".
Alto el foc a Síria
Els Estats Units i Rússia van accelerar les negociacions per pactar un alto el foc a Síria que permeti augmentar l'enviament d'ajuda humanitària al país, amb almenys un parell d'esculls per superar perquè hi hagi acord.
Després que algunes informacions apuntessin cap a un acord imminent, el secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, va ser ahir l'encarregat d'anunciar que encara no hi havia pacte.
Kerry va indicar que, si bé les dues parts van solucionar ahir un gran nombre de qüestions tècniques, "encara queden un parell d'assumptes durs per resoldre", sense voler especificar quins, al mateix temps que va avançar que les xerrades continuarien avui al matí.
L'anunci del cap de la diplomàcia dels Estats Units es va produir hores després que el president nord-americà, Barack Obama, assegurés en una roda de premsa a Hangzhou al costat de la primera ministra britànica, Theresa May, que el seu equip i el rus treballaven a "contrarellotge" per consensuar un pacte.
Rajoy i les reformes
El president del govern espa?nyol, Mariano Rajoy, també va participar en la cimera del G20 i va alertar que els populismes són els grans enemics de les reformes estructurals i el progrés i, en conseqüència, del creixement econòmic.
Rajoy va fer aquest advertiment en la seva intervenció en aquesta trobada econòmica internacional i en què va ser convidat per l'organització a prendre la paraula en la sessió de treball inicial dedicada al creixement econòmic.
Una invitació que el govern espanyol considera un reconeixement de la recuperació econòmica del país gràcies a les reformes estructurals engegades els últims anys. En la mateixa setmana en què Rajoy no va aconseguir ser investit de nou president i en la qual el líder del PSOE, Pedro Sánchez, va demanar una solució a les denominades "forces del canvi", entre les quals es troba Podem, el president espanyol va aprofitar la seva dissertació davant el G-20 per tornar a alertar de les conseqüències dels populismes.
En la seva reflexió, va exposar que un baix creixement econòmic és la causa de l'auge dels populismes, però que, paradoxalment, els populismes són els grans enemics de les reformes estructurals.
