Serà històric. Mai tanta gent s'ha concentrat a Berga ni a cap altre municipi de la comarca, si les previsions de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) es compleixen i s'arriba a les 70.000 persones. La Patum és la festa més multitudinària, i hi ha estudis que indiquen que a la plaça de Sant Pere hi caben 6.000 persones, tot i que molts patumaires ni hi poden accedir i es queden a la plaça del doctor Saló. El darrer diumenge de Corpus va ser una de les jornades patumaires més massives que es recorden.

A part, al llarg de la història hi ha hagut grans esdeveniments i manifestacions de protesta que han congregat milers de persones a la comarca, però res comparable amb el que es viurà avui. Berga ha acollit celebracions amb una alta participació des de més enllà d'on arriba la memòria dels avis i les històries locals que han passat de generació en generació. Moments destacats per als berguedans d'altres temps i dels quals ha quedat constància en documents de l'època que es miren amb lupa els historiadors, tot i que enlloc s'esmenta la xifra de participació.

Les primeres referències d'una commemoració que aconsegueix omplir els carrers de la capital berguedana daten del 1812, segons l'estudiosa de la història local Dolors Santandreu. El 19 de març d'aquell any, les Corts Generals espanyoles es van reunir extraordinàriament a Cadis per aprovar la primera Constitució de l'estat. Però en un temps on no hi havia autopistes de la informació, sinó camins rurals que es recorrien a cavall, les notícies tardaven temps a arribar. I és per aquest motiu que, a Berga, la notícia de la promulgació de la Constitució no va arribar fins mesos més tard, i se'n van fer celebracions el mes de setembre. "Al dietari de Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà, consta que es van llegir fragments de la Constitució a les places i que van sortir el tabal, els gegants, les guites i les maces de la Patum", explica Santandreu.

En un recorregut als arxius històrics, s'hi troba un episodi destacat de Berga: la fi de les guerres carlines i la concessió de títol de ciutat a la capital berguedana. Va ser el 1877 sota el paraigua d'un alcalde remarcable, Ramon Pujol Thomàs. "Per a ell, aquesta fita política va ser el súmmum i una manera de mostrar la seva influència. Hi va haver actes extraordinaris molt participats", destaca el responsable de l'Arxiu Històric Comarcal del Berguedà, Xavier Pedrals. I, com no podria ser d'una altra manera, les comparses de la Patum van tornar a saltar en dates fora del Corpus.

També va ser destacada la inauguració del canal industrial de Berga. "L'opinió generalitzada era que la ciutat no s'estava desenvolupant al mateix ritme que els pobles i les colònies industrials de la riba del Llobregat i pensaven que amb el canal s'hi instal·larien fàbriques i Berga esdevindria una de les ciutat capdavanteres. Se n'hi van instal·lar, tot i que segurament van exagerar a priori el pes que podria tenir aquesta infraestructura. En tot cas, hi va haver grans celebracions, i molt concorregudes", diu l'arxiver.

Fins aquestes dates, els historiadors s'han de cenyir al que diuen els testimonis de l'època a través dels seus textos i a les publicacions. En tot cas, quan es parla de festes amb una gran quantitat de participació, les xifres són de pocs milers de persones. I és que a principi del segle XX la població de la ciutat no arribava ni als 6.000 habitants.

Les innovacions i la popularització de la fotografia de final del segle XIX han permès als estudiosos analitzar alguns esdeveniments multitudinaris del Berguedà que van tenir lloc des d'aquell moment amb imatges. Han passat a la història la visita del rei Alfons XIII al Berguedà l'any 1908, les Patums amb els presidents Macià i Companys a la II República i la visita de Franco del 1966. La coronació de la Mare de Déu de Queralt, fa cent anys, i les commemoracions de la imatge religiosa cada quart de segle també han congregat milers de persones a Berga.

Les protestes a les mines

A final dels anys 70 i durant la dècada dels 80, el declivi industrial començava a fer estralls en el desenvolupament del Berguedà. Tancaven les mines i les fàbriques tèxtils, els pilars de l'economia comarcal. Va ser el moment de les grans protestes que van aconseguir mobilitzar milers de berguedans en les manifestacions que tenien lloc a Berga, i va tenir un alt seguiment la tancada a les mines de Fígols del 1977. Dos anys abans, un greu accident va provocar la mort de 30 miners. Un fet que va generar una gran consternació a la Catalunya Central i a la mineria de tot l'estat. En el funeral celebrat a Sant Salvador de la Vedella hi van assistir unes 6.000 persones.