L'Onze de Setembre i Gironella manté la dinàmica estrenada l'any passat. La recreació que va poder-se veure dissabte a les roques del Pont Vell aposta per seguir introduint millores en la seva estructura dramàtica, per dotar-la de més ritme per mantenir una especial cura en les transicions entre escenes, i va excel·lir en la il·luminació i bona part de la sonoritat. En una única representació, l'espectacle va fer el ple i va reunir uns 400 espectadors.
La setzena edició de l'elogiada recreació històrica va tornar a estar dirigida per Maria Casellas i Joan Rigat, que des del 2015 han treballat per agilitzar la funció i que enguany han decidit introduir una nova escena, sense oblidar el fil conductor que ha acompanyat el muntatge des dels seus inicis: la història d'una família de Gironella que viu de ple els fets del 1714, i a la vegada recorda la guerra dels Segadors de 1640.
Protagonistes i argument es mantenen fidels al text original de Jordi Vallbona i La Gresca, que data del 2001. Com tots aquests anys, d'inici tampoc hi va faltar el discurs de l'alcalde. David Font va destacar que la recreació "és un projecte de poble, de molta gent que hi està involucrada, generacions senceres que hi participen, d'avis a néts"; i va afegir que "la il·lusió i la convicció posada a Gironella per representar els fets del 1714, és la mateixa il·lusió que milions de catalans posen per reclamar, per reivindicar i per tornar guanyar els mateixos drets que fa 300 anys ens van prendre".
En poc més d'una hora, els espectadors van seguir la determinació de l'Eulàlia, la jove protagonista que se'n va a Barcelona, després que hagi marxat de Gironella el seu avi, mestre Jordi, seguint una expedició de voluntaris disposats a deixar la vida per la pàtria catalana. L'adveniment de la derrota s'acosta amb el record sempre present del valent segador Joan i l'Anna Maria, besavis de la jove gironellenca, i amb la tristesa per la traïció del pare, un tinent de les tropes borbòniques.
Un centenar d'actors i actrius van intervenir dissabte al vespre en el treballat muntatge teatral que, per evitar la confusió dels salts en el temps, té cura de situar els assistents en cada moment: un projector reflectia a la paret del pont l'any i el lloc on transcorre l'acció.
La presència física d'aquells que narren la història, vestits de negre però visibles, també dóna més presència al relat i ajuda a entendre les circumstàncies d'una guerra que acaba perdent-se i les conseqüències del decret de Nova Planta promulgat per Felip V.
En les hores prèvies a la funció, la pluja va fer patir els responsables. Però aquesta va parar just a temps i no va causar més problemes a una obra que -com a únic inconvenient- es va enfrontar a petites interrupcions del so d'algun micròfon. Tot plegat va cloure's, com és costum, amb els emotius versos del poema Plany per Catalunya, de mossèn Climent Forner. En aquest sentit, i abans d'una forta dosi d'aplaudiments, el moment final del cant d'Els segadors va fer que tothom es posés dempeus. Del campanar de la vila, va desplegar-s'hi una enorme senyera.
