El PP força la baixa de Barberá, que s'aferra al seu lloc al Senat

Després d'un matí de rumors sobre la dimissió de Barberá, l'Oficina de Premsa del Partit Popular va emetre un comunicat abans de les 18 h per anunciar que l'exalcaldessa causava baixa del partit, però no de la Cambra Alta. Un comunicat amb el nom de la mateixa Barberá en el qual ella constatava que "expresso la meva voluntat de NO DIMITIR (així, en majúscules) del Senat i de romandre-hi, tal com m'empara la llei, perquè en cas contrari podria entendre's com una assumpció de culpabilitat" afegia just a continuació que "he sol·licitat la meva baixa del Partit Popular, perquè així m'ho ha demanat el partit".

Aquest va ser el resultat d'una jornada de constants trucades telefòniques entre Barberá i la seu nacional, principalment el vicesecretari d'Organització, Fernando Martínez-Maillo, encara que també la secretària general, María Dolores de Cospedal, segons van indicar fonts del PP.

Diversos càrrecs consultats van explicar, a més, que la pretensió inicial consistia que l'exalcaldessa valenciana renunciés a la seva acta de senadora, fet que implícitament provocava la suspensió de militància, en concret, la suspensió temporal de militància, que és la que el PP aplica a aquells càrrecs immersos en processos judicials després de ser imputats, segons el codi intern.

Sobre l'acta parlamentària, la direcció dels populars no pot fer res si no hi renuncia el seu titular. L'acta és personal i intransferible, recorden les fonts. Per tant, Barberá, com que ha trencat els seus vincles amb el PP, deixa d'estar inscrita al grup popular del Senat, però, com que manté l'acta, passarà al Grup Mixt, conservarà el seu aforament i serà jutjada pel Suprem.

A més, es dóna la particularitat que en el Mixt coincidirà amb els tres parlamentaris que en aquesta Cambra té Ciutadans, el líder dels quals, Albert Rivera, va advertir ahir que, si la direcció de Rajoy no aconseguia l'expulsió de l'exalcaldessa, s'acabaria el suport al candidat.

Fonts del PP van indicar que una de les seves prioritats, en les converses amb Barberá, ha estat la preservació de l'acord d'investidura subscrit entre els dos partits, el punt 93 del qual planteja l'expulsió dels càrrecs públics que siguin imputats. Aquest acord, que va decaure arran de la investidura fallida del candidat del PP, Mariano Rajoy, el 2 de setembre passat, no compromet ara mateix els dos partits, ja que es tractava d'un acord només per intentar que el líder dels populars sortís investit, però les fonts populars el consideren vigent.

El final de Barberá

La tensió i l'expectació, en definitiva, van marcar un dia que posa fi a la relació de qui ha estat una de les alcaldesses més elogiades pels populars. La seva gestió sempre s'ha posat com a exemple, però la relació amb el cas Imelsa, sobre un presumpte delicte de blanqueig de diners a l'Ajuntament valencià, i l'acte d'ahir del Tribunal Suprem per iniciar una investigació sobre el seu paper en els suposats fets han desembocat en la ruptura total. Ruptura que ha cristal·litzat en un comunicat de Barberá, en què aquesta decisió "dolorosa" és també vista per ella com "una mostra més" de la seva "entrega" al partit.

Indica a la nota que esperava l'obertura de la investigació, ja que resultaria "incoherent" no procedir-hi tenint en compte que no existeix "testimoni directe d'incriminació" contra la seva persona. Barberá descarta que tingui cap mena de privilegis, tot i la "barroera manipulació" que al seu judici s'ha fet sobre aquest extrem. I declara el seu interès que aviat pugui prendre declaració per a "l'aclariment definitiu" dels presumptes fets i de la "inexistència de res il·lícit".

Les reaccions

Compromís va criticar que Barberá s'aferri al Senat, mentre que Podem va demanar una reforma del procés de designació autonòmica de senadors per revocar l'exregidora, ja que el seu escó prové precisament del nomenament de les Corts Valencianes. Per la seva banda, el PSOE va considerar que el pas fet per Barberá és una decisió "pèssima" i "intolerable".