Dur enfrontament d'Ada Colau amb els Mossos per un desnonament

L'alcaldessa de Barcelona rep dures crítiques del Govern per acusar els agents del cos de fer de "botxins" d'una mare i tres fills

16.09.2016 | 08:47
Activistes de la PAH concentrats davant l´habitatge de la família

Dimecres passat, una mare i tres fills van ser desnonats del pis on vivien, al número 74 del carrer Arizala de Barcelona. Per complir l'ordre judicial, les autoritats van requerir la presència dels Mossos d'Esquadra i això no va agradar gens a l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, que en una piulada al Twitter va acusar els agents de fer de "botxins". L'acusació de la primera autoritat municipal no va agradar gens al si del cos, i la polèmica a les xarxes socials va estar servida, fins al punt que, ahir, el Sindicat Autònom de Policia (SAP), majoritari als Mossos, instava Colau a "canviar el seu activisme" per una "gestió eficient dels serveis socials".

En aquesta línia, el SAP recordava que "ni els membres del cos de Mossos ni els de la resta de cossos policials decideixen l'execució d'un desnonament. La pràctica d'aquesta diligència judicial és decidida per l'autoritat judicial i la seva execució és competència de la comitiva judicial", afegia el sindicat.

L'alcaldessa, davant l'allau de crítiques rebudes, rebaixava, ahir, el to de les crítiques i les circumscrivia a la presència dels antiavalots dels Mossos, un dispositiu que considera "excepcional". "Alguna cosa va fallar" -apuntava Colau, que abans d'arribar al càrrec va ser la cara visible de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH), entitat activament bel·ligerant contra els desnonaments- i, per això, afegia, caldrà revisar els protocols amb la Generalitat per evitar-ho. Per a Colau, un desnonament com aquest "no es pot produir a Barcelona".

Els retrets de l'alcaldessa als Mossos van motivar la resposta de diversos alts representants de la Generalita: "els Mossos compleixen la seva funció policial per ordre judicial, i correspon al conjunt del país establir quin és el marc legal", va declarar el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, que alhora culpava de la situació l'Estat ("la voluntat de bona part de la societat catalana i de les institucions es veu sistemàticament limitada i contraprogramada per les decisions del govern espanyol", afirmava).

Per la seva banda, la consellera de la Presidència, Neus Munté, va considerar "ofensives" les crítiques de Colau, i, en declaracions a La Xarxa, va admetre que l'havia "sorprès moltíssim" la reacció de Colau, perquè malgrat la seva "responsabilitat institucional" l'alcaldessa "va oblidar" que els Mossos complien el seu deure com a "policia judicial", obeint ordres d'un jutge.

Oferta de l'Ajuntament

En aquest context, va transcendir que l'Ajuntament es va oferir a abonar el deute de la mare desnonada per frenar l'execució de l'ordre del jutge, però el propietari de l'immoble s'hi va negar, segons va assegurar el portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Carlos Macías.

El desnonament es va executar amb la presència de furgonetes dels Mossos d'Esquadra antiavalots, que, en una demostració de "violència incomprensible", en paraules d'Ada Colau, van arrossegar els activistes de la PAH que intentaven evitar que la dona i els seus tres fills, dos de quatre anys i una de nou, es quedessin al carrer.

Macías va precisar que el consistori va oferir al propietari abonar el deute i pagar un o dos mesos més de lloguer fins que la dona pogués tenir un habitatge social en el qual reallotjar-se. No obstant això, el propietari de la finca, amo de diversos pisos, va refusar la proposta. "No parlem d'un petit propietari", va puntualitzar el portaveu de la PAH, sinó que "és propietari de tota la finca, de trenta habitatges, en els quals només viuen deu famílies".

D'altra banda, i segons l'Ajuntament, cap dels desnonaments en els quals ha intervingut la Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER) municipal entre el gener i el juliol d'aquest any ha comportat que la família afectada acabés al carrer, segons les dades facilitades ahir pel consistori. La UCER ha intervingut, al llarg del 2016 en 1.515 casos de desnonament i ha aconseguit posposar-ne el 59 % i ha trobat solucions definitives o temporals per al 38% dels llogater afectats, va explicar el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner. L'edil va apuntar que que l'activitat d'intervenció municipal en les situacions d'emergència residencial ha crescut "notablement" i que cap dels casos atesos per la UCER "ha acabat amb la família al carrer". Encara més, només el 2 % de tots els desnonaments a Barcelona estarien fora dels casos que soluciona el consistori, va assenyalar Montaner.

La desnonada va avisar de la seva situació als serveis socials el mes de juny i va demanar un habitatge, segons va explicar el regidor. Però la Mesa d'Emergència Social, que busca alternatives d'habitatge a les persones que no poden quedar-se al seu pis, no s'ha reunit per aquest cas encara, i ho tenia previst fer a final d'aquest mes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Arreu

La fiscalia vol ampliar la denúncia contra el major Trapero per l'1-O

La fiscalia vol ampliar la denúncia contra el major Trapero per l'1-O

El ministeri públic té en compte que la magistrada Lamela de l'Audiència Nacional espanyola només...

Qui és Carmen Lamela, la jutge que ha empresonat els Jordis?

Qui és Carmen Lamela, la jutge que ha empresonat els Jordis?

La magistrada també porta el cas de Sandro Rosell i el de les agressions a membres de la Guàrdia...

SegurCaixa rescindeix la pòlissa d'assegurances del Parlament

SegurCaixa rescindeix la pòlissa d'assegurances del Parlament

L'asseguradora aprecia un increment del risc pels "recents esdeveniments a Catalunya"

L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2016/2017

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2017 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2016/17

 
Enllaços recomanats: Premis cinema