Les escoles bressol creixen els últims 15 anys però en falten a les ciutats de renda baixa

Un estudi de la Fundació Bofill reclama més polítiques públiques per als 0-3 anys

21.09.2016 | 15:22

La cobertura de les escoles bressol a Catalunya ha augmentat els últims 15 anys, passant del 31% dels infants de 0 a 3 anys escolaritzats el curs 1998-1999 al 44% el curs 2014-2015. Això s'ha aconseguit amb la davallada de la natalitat i la immigració des del 2011 i amb l'obertura de nombroses escoles municipals, passant de 327 a 925. En canvi, les privades han passat de 619 a 544 en el mateix període, amb 4.000 places menys. No obstant això, encara hi ha importants desigualtats territorials. Mentre en els municipis petits i mitjans hi ha més oferta que demanda, a les ciutats grans falten places, però, a més, les localitats de renda més baixa són les que tenen menys oferta, amb diferències que van del 60 al 20% d'infants escolaritzats.

Hi ha pocs estudis sobre l'oferta, la demanda i les condicions d'escolarització dels infants de 0 a 3 anys, escolarització que no és obligatòria i sobre la qual la Generalitat té competències exclusives. Tot i l'impuls legislatiu del 2004, el Govern no ha creat cap escola bressol pròpia des del 1998, de fet, ara en té una menys de les 43 inicials. Tampoc ha creat una estructura administrativa per dirigir o coordinar els projectes educatius de les llars d'infants, cosa que sí fa en l'educació obligatòria.

Per suplir aquesta mancança d'informació sobre la qüestió, la Fundació Jaume Bofill va encarregar un estudi a Jaume Blasco. Aquest investigador ha arribat a la conclusió que l'escola bressol és gairebé l'única política pública per a infants de menys de 3 anys, i que el 56% que no van a l'escola bressol no reben gairebé cap altre suport. De fet, a banda de les escoles, només hi ha algunes deduccions fiscals per a famílies nombroses, monoparentals o amb discapacitats, els permisos de paternitat o maternitat, reduccions de jornada laboral i petits subsidis.

Així mateix, recorda que la Generalitat ha retallat a la meitat les aportacions a les escoles bressol durant la crisi, passant de 147 milions d'euros el 2009 als 71,5 el 2013, mentre que els ajuntaments, les diputacions i les famílies han assumit la resta del cost. Els pares han de pagar un 10% més de quota, de mitjana, i un 21% més de menjador. Així, el Govern va passar de pagar 1.800 euros per infant a 875, i va reduir de 8,8 a 3 milions les subvencions a les escoles privades.

Comparant la taxa d'infants escolaritzats amb altres comunitats, Catalunya se situa per sobre la mitjana espanyola i només per sota d'Euskadi, Madrid, Galícia i Andalusia. El curs 2014-2015 els infants no escolaritzats de menys d'un any eren el 91%, els d'1 a 2 anys, el 61% i els de 2 a 3 anys el 43%. L'escola pública ha passat de cobrir l'11% de la població al 28%, mentre que la privada ha passat del 22 al 16%. Cal tenir en compte que l'any 1998 hi havia 134.000 infants de 0 a 3 anys, el 2011 es va arribar al pic de 210.000 i el curs passat van baixar a 178.000.

La taxa d'ocupació de les llars privades ha baixat del 92 al 82% i a les públiques està estable al 90%. Però a les ciutats de més de 20.000 habitants hi ha més demanda que oferta.

Així, en ciutats com Sant Cugat del Vallès o Esplugues de Llobregat, la cobertura ronda el 60%, tot i que Sant Cugat és la que té un major percentatge de cobertura per part de centres privats, un 42% de la població. En canvi, localitats com Figueres, Blanes, Badalona, Rubí o Santa Coloma de Gramenet estan per sota del 30%. La ciutat de Barcelona té una cobertura del 52%, amb una proporció similar de centres públics i privats.

Blasco explica que per als infants no escolaritzats hi ha poques alternatives: família, cangur, espais familiars, grups de criança compartida o ludoteques. Aquests serveis estan molt poc o gens regulats i, segons Blasco, s'haurien de poder inspeccionar per part de l'administració, per donar garanties a les famílies. A banda, més endavant, es podrien incloure com a part de l'oferta educativa pública. Aquestes alternatives sorgeixen per la impossibilitat de pagar o d'accedir a una escola bressol, o per la voluntat de buscar una criança alternativa per als infants, que s'ajusti més a la idea educativa dels pares o a les seves necessitats de conciliació laboral, ja que els horaris de les escoles bressol són molt rígids.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Arreu

La CUP ratifica el referèndum com estratègia parlamentària

Els cupaires no desgranen les «bases que han marcat» de cara al debat de política general

El PSC fa pinya amb Sánchez en el seu intent de formar govern alternatiu

El PSC fa pinya amb Sánchez en el seu intent de formar govern alternatiu

El líder del PSOE subratlla que no intentar construir una alternativa als populars seria...

Romeva: ´Tard o d´hora haurem de negociar´

Romeva: ´Tard o d´hora haurem de negociar´

El conseller d'Afers Exteriors comenta en una entrevista al diari argentí 'Clarín' que les...

Protecció Civil manté la pralerta de tempestes

Protecció Civil manté la pralerta de tempestes

Per aquest dissabte no s'esperen intensitats de pluja tant fortes però sí força aparell elèctric

Enllaços recomanats: Premis cinema