La bona notícia per a Rajoy és que el PP ha guanyat a Galícia amb la folgança habitual de Núñez Feijóo. La mala notícia per al president en funcions és que el seu partit és cinquè i cuer a Euskadi, tot i que el maquillatge de la igualada amb el PSOE dissimuli el seu paper de figurant. Aquest marcador contradiu al candidat que es considera amb dret absolut a continuar a La Moncloa, per una suposada decisió d'"Espanya sencera". Atès que les gallegues i basques es llegeixen com a trampolí al palauet madrileny, hi ha una tercera notícia per a Rajoy, i és pèssima. Els populars disposen per fi d'un candidat més emmotllable per ser ratificat per presumptes socis. Es diu Núñez Feijóo, i ja hauria d'haver estat el cap de llista estatal. No en les dues generals del 2015, sinó en les de 2011.

Si Feijóo pot guanyar en el seu àmbit amb una majoria aclaparadora que equivaldria a 192 diputats al Congrés, per què Rajoy obté com a molt una minoria majoritària i mancada de suports a Madrid? Després de la victòria incontestable però insuficient d'Urkullu, el PP manté el seu pla de garantir la continuïtat del PNB a Ajuria Enea, a canvi del suport a la investidura. No obstant això, els seus nou escons queden a un del llistó. A més, la doble derrota de Pedro Sánchez no li impedeix igualar l'oferta dels populars al País Basc, després de perdre en les dues eleccions el lideratge de l'esquerra. A Galícia es demostra a més que la fluctuació entre esquerres i dretes es troba molt sobrevalorada. Amb un sisme a les sigles, els progressistes queden estabilitzats en 33 escons respecte dels 34 vigents des de 2012.

És de mal to elogiar els resultats de Podem, però un partit nounat i assagetat des de tots els fronts obté la segona posició en vots a Galícia i es col·loca tercer a Euskadi, on compon el principal fre a un sobiranisme que acapara el 59 per cent dels sufragis. És una advertència per als que només conceben una forma d'exercir d'espanyol. El País Basc és una nacionalitat històrica, on Pablo Iglesias es troba per sobre de PP i PSOE. Per desgràcia per al pluripartidisme, el quartet de contendents a escala estatal ha quedat reduït a un trio. Ciutadans ja coneix el preu d'agermanar-se amb Rajoy. Ha arribat de manera meteòric la irrellevància d'UPD. A igualtat de preu, el votant sempre triarà l'original sobre la còpia.