El PNB va aconseguir una àmplia victòria en les eleccions basques d'aquest diumenge i va millorar els resultats de fa quatre anys, després de passar dels 27 escons que va obtenir als 29 actuals. En tot cas, el líder del PNB, Íñigo Urkullu, haurà de buscar un pacte per governar perquè no ha obtingut la majoria absoluta, fet que podria tenir una certa trascendència en les negociacions per formar un executiu a escala estatal.

Per la seva banda, Bildu no va notar en excés l'absència d'Arnaldo Otegi i es va mantenir com la segona força a Euskadi amb 17 diputats, tot i que en va perdre quatre respecte als darrers comicis. Podem, al seu torn, va protagonitzar una bona irrupció al País Basc i va aconseguir11 representants, però va quedar lluny de superar Bildu com havien pronosticat algunes enquestes. Molt pitjors van ser les notícies per al PSOE, que en una autèntica davallada va perdre set escons i va quedar empatat amb el PP, que en va perdre un.

Ciutadans, per la seva banda, que aspirava a aconseguir almenys un escó per Àlaba i substituir al Parlament basc UPyD, que no es va presentar als comicis i tenia un únic representant per aquest territori, finalment no va aconseguir obtenir un seient a la Cambra de Vitòria. Aquests resultats confirmen que la concurrència d'Elkarrekin Podem per primera vegada en unes eleccions autonòmiques basques ha perjudicat especialment els socialistes, que van perdre prop de 87.000 vots, tot i que també EH Bildu va retrocedir en gairebé 54.000 sufragis.

D'aquesta manera, el PNB va ser el clar vencedor dels comicis i va aconseguir fins i tot incrementar els seus vots (384.766 el 2.012 i 397.664 en aquestes eleccions) tot i l'aparició d'una nova força política. A més, va guanyar a Biscaia, Àlaba i Guipúscoa.

EH Bildu va quedar com a segona força política amb 17 escons, quatre menys que el 2012, després de perdre representació als tres territoris bascos, tant a Àlaba com al seu feu tradicional, Guipúscoa, i dos a Biscaia.

Elkarrekin Podem, amb un total de 156.671 vots a tot Euskadi (molt lluny dels 335.740 que va obtenir en les últimes generals del juny, quan va aconseguir ser el partit més votat al País Basc), va aconseguir la mateixa representació a Biscaia i Àlaba, 4 escons, i 3 a Guipúscoa. A Sant Sebastià, però, EH va quedar Bildu és segon, i els socialistes van passar del segon al quart lloc.

Feijóo arrasa a Galícia

Els resultats a les eleccions autonòmiques a Galícia no han deixat gaires sorpreses. El Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo va veure revalidada la seva majoria absoluta al Parlament de Galícia amb 41 escons, igualant els resultats dels comicis del 2012, i amb el 47,54 % dels vots. Un resultat esperat que ja mostraven les enquestes postelectorals.

La segona posició va estar més renyida. Després d'un tens estira-i-arronsa durant l'escrutini, En Marea i el Partit Socialista de Galícia (PSG) van empatar d'escons amb 14 diputats cada un. Això sí, En Marea va obtenir un 19,02% dels vots, mentre el PSG va quedar un pèl més enrere amb el 17,88% de les butlletes. Per l'altra banda, el BNG va aconseguir sis escons, mentre que Ciutadans, igual que va passar al País Basc, s'ha quedat sense representació a la Cambra gallega.

En un context polític espanyol on les majories absolutes sembla que ja no estan de moda, el PP de Feijóo es va proclamar el líder indiscutible a Galícia aconseguint els 41 dels 75 escons gallecs i apropant-se al 48% dels vots. A més, el líder polític gallec amb aquest resultat de vots supera el seu propi rècord electoral, amb dos punts més, i s'aproxima al govern de Manuel Fraga, amb 43 diputats i el 52% dels vots. La victòria de Feijóo es va donar a les quatre províncies de Galícia, guanyador tant a les grans ciutats com als municipis rurals i de l'interior.

Per altra banda, En Marea, el partit en el qual s'han integrat Podem, Anova i Esquerra Unida, es va consolidar com la segona força en les províncies de la Corunya i Pontevedra i en la dada general de la comunitat. Així, el partit va aconseguir en vots el sorpasso que es va resistir a les últimes generals al partit morat i a costa d'un PSOE en caiguda lliure.

El resultat d'En Marea suposa incrementar en cinc escons els nou que havia aconseguit la coalició AGE, entre Anova i Esquerra Unida fa quatre anys. En canvi, els socialistes amb els 14 escons han tocat fons, ja que els resultats d'aquest 25 de setembre són els pitjors resultats del PSG en la seva història.

El BNG, la quarta força, ha perdut un diputat i un 1,6% dels vots respecte a fa quatre anys, però la seva candidata, Ana Pontón, i la renovació del partit nacionalista gallec ha aconseguit trencar la mala ratxa que acumulava en les últimes cites electorals, tant a nivell local com general. Axí, la formació nacionalista ha sortit vencedora de les prediccions de les enquestes postelectorals.

Finalment, el clar perdedor de les eleccions va ser Ciutadans que no ha aconseguit cap escó al Parlament de Galícia. En els seus primers comicis autonòmics gallecs, la formació taronja s'ha quedat al voltant del 3% dels vots.