Carles Puigdemont té un com-pany de viatge cap al referèndum... acordat. El cap de files de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), Lluís Rabell, va dir que estaven amb ell per a aquest trajecte, i encara més: li va proposar que emprenguessin junts una mobilització institucional i social de tots els partidaris del dret a decidir per impulsar aquest objectiu.
Si la cosa va de veres, els propers mesos podríem veure des d'ajuntaments fins a col·legis professionals, des de sindicats fins a associacions de veïns, pronunciant-se a favor de la celebració d'una consulta en la qual els catalans puguin dir què volen ser. Això sí: l'oferta de Rabell limita amb la unilateralitat, i no dóna resposta a la principal objecció que li va apuntar Puigdemont: i quan a Madrid diguin que no?
Amb la CUP confessada i PP, C's i PSC en el lloc de sempre, la segona i darrera sessió del debat de la qüestió de confiança només tenia una incògnita pendent de resoldre: la resposta de CSQP (ICV, Podem, EUiA) al repte llançat per Puigdemont no només el dia abans sinó en declaracions a la premsa estrangera el dia de la Diada. El repte era aquest: anem a Madrid a acordar un referèndum vinculant, i quan ens diguin que no, haureu de venir amb nosaltres cap a la unilateralitat.
Rabell no va picar l'ham. Va començar la seva intervenció dient que era partidari d'aplicar el tòpic futbolístic d'anar "partit a partit". I a les acaballes de la segona intervenció va utilitzar el verb "endreçar": "anem endreçant les discussions en funció de la participació de la societat catalana". Amb el seu aire de menestral, Rabell proposava no estirar més el braç que la màniga i no moure cap peu fins que l'altre no estigui fermament aposentat.
Focus en el dret a decidir
El portaveu de la coalició esquerranista, que es va declarar no independentista sinó "de cultura federalista", va assenyalar que el Govern Puigdemont no parava de perdre votacions perquè la CUP s'arrenglerava amb l'esquerra en molts temes, i el súmmum havien estat els pressupostos, el bloqueig dels quals motivava el debat de confiança. "Sense la força del moviment social és impossible avançar cap a l'autogovern", va advertir. Tot seguit va argumentar a favor de canviar el focus immediat de la independència cap al dret a decidir.
La "desconnexió unilateral", va dir, no troba ni prou adhesió interior ni reconeixement exterior. "Una part substancial de la ciutadania no vol la ruptura amb Espanya". I desafiar l'Estat per provocar una escalada de radicalització no troba que sigui una bona idea: "la veritat és que com pitjor... pitjor". La que cal, va dir, és una "estratègia sobiranista guanyadora" i aquesta passa pel dret a decidir amb un referèndum pactat, "punt de trobada del 80% de la ciutadania".
Això sí: cal que sigui un referèndum reconegut pels de casa (pels federalistes d'aquí, va precisar) i internacionalment. I per aconseguir-ho caldran aliances, "una mobilització de la societat catalana, i guanyar la batalla de l'opinió pública".
Un referèndum, segons Rabell, que ha de ser "sí o sí" amb garanties i reconegut, i qualsevol "derrapatge" cap a una via unilateral "afebliria la reivindicació catalana". "Les presses són males conselleres", va advertir.
Aquesta va ser l'oferta de Rabell, i la resposta de Puigdemont va ser un "d'acord" en primera fase. "D'acord, fem una estratègia sobiranista compartida". Mobilitzant la societat. Recorrent "tots els espais" del país, els ciutadans i els institucionals, cercant que s'adhereixin a la idea del referèndum acordat. "M'hi comprometo", va dir el President. "Ens hi trobarem, recollint adhesions transversals".
Ara bé: i quan "de totes maneres" no hi hagi resposta de l'Estat? "Hem de pensar què farem llavors", va reflexionar Puigdemont. "No podrem demanar a la gent que es resigni i torni a casa", sobretot quan al govern de l'Estat no s'albira cap canvi favorable d'actitud sinó més aviat el contrari, el "frontisme".
Quan arribi el moment de prendre decisions, va insistir, caldrà que els ciutadans es pronunciïn. "I la validesa del referèndum la decidirà la gent amb la seva participació".
En la seva rèplica, Rabell va advertir que el límit de la unilateralitat rau en la força per fer-la valdre. "El paper ho aguantat tot", va dir, però la realitat és una altra cosa. "No tanquem portes; creem les situacions en les quals la ciutadania pugui apoderar-se".
Unilateralitat i desobediència
No va ser del mateix parer Anna Gabriel, de la CUP, per a la qual "en aquest Estat espanyol no hi haurà una via pactada per a un referèndum", perquè si hi fos "ja s'estaria negociant la data". La via pactada, va dir Gabriel a Puigdemont, "és cosa vostra", però amb una reflexió: la cerca de la consulta acordada "pot desactivar la fortalesa de la mobilització".
En tot cas, va dir, la CUP treballarà per garantir que si l'acord no s'assoleix el referèndum es farà de totes maneres "fins a les darreres conseqüències", i va afegir: "estem disposades a la unilateralitat i a la desobediència". Puigdemont, en la seva resposta, va advertir als cupaires que "tindrem molts obstacles a fora, no cal que n'hi afegim des de dins", i va fer una reflexió: "si ens dediquem a aprofitar la manca de majoria del govern, no ens en sortirem".
Tanmateix, la CUP, que no veu clara la consulta acordada que vol intentar Puigdemont en primera instància, va votar a favor de la qüestió de confiança perquè referèndum és referèndum, i CSQP, que sí que ho veu clar, hi va votar en contra per tota la resta de les polítiques del Govern.
