RUI, les sigles per a Referèndum Unilateral d'Independència, un horitzó polític que, tot i que el president Carles Puigdemont ha obviat explícitament aquests dies en les seves intervencions en la moció de confiança, sura en l'aire polític que respira el procés com una proposta inevitable, atesa l'escassa predisposició del govern central a autoritzar un referèndum acordat. Unes sigles que han fet fortuna en el vocabulari del procés i que, tot i la seva transcendència política poden no ser del tot recognoscibles pel gruix de la població, segons opinen alguns destacats representants de la societat civil del territori central.

L'opinió majoritària recollida per aquest diari és que RUI és un concepte conegut per les persones molt imbuïdes del procés independentista. Aquestes que estan informades sobre els diferents passos que va fent avançar la qüestió. Però també pot ser un ovni polític per a alguns d'aquests representants d'entitats i col·lectius del territori. Així, Ramon Maria Casas president de l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona, i Cèsar García, presidents de l'asssociació Somriu a la vida, admeten desconèixer el significar de les sigles. "Com que no veig mai les notícies, no n'estic al cas", confessa Casas.

En el que sí que coincideixen els enquestats és que el referèndum unilateral pot acabar sent l'única via per permetre que els ciutadans de Catalunya s'expressin sobre el projecte independentista.

El també solsoní Francesc Boix, expresident i membre del Grup de Teatre Lacetània, considera que "és la manera de saber què vol la gent. L'única fiable i internacionalment reconeguda de saber què pensa la població i de saber on som".

El president de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa, Enric Martí, creu que la societat catalana està al corrent de què és un RUI. L'activista cultural manresana Àngels Serentill, del Galliner, creu que "la població que consumeix mitjans catalans sap què és el RUI", però que "els que opten per informar-se a través de ràdios, televisions i diaris d'àmbit estatal, potser en desconeixen el significat". De manera similar s'expressa el president del Col·legi d'Arquitectes a Manresa, Enric Massana, per a qui els catalans que estan a favor de la independència tenen interioritzat el vocabulari principal del procés. "Els que estan il·lusionats a construir un país nou dominen les sigles DUI i RUI", un referèndum que "sembla que que serà el format escollit que s'utilitzarà per poder votar al marge del que digui Espanya".

Lluís-Vidal Sixto, secretari d'organització del Vallès OccidentalCatalunya Central de CCOO, és més taxatiu: "la majoria de la població no sap què és , només ho coneix qui està ficat en el tema. Per a Sixto el problema del concepte rau en el tema "unilateral". "No aporta res i sembla que afavoreix els contraris de l'exercici d'autodeterminació", apunta. Per a Sixto, el RUI té recorregut: "no hi ha cap altre camí", diu, i recorda que hi va haver moltes entitats implicades en la signatura del manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, en què ja quedava clar que "Catalunya es considerava un subjecte polític, i això ja era una quasi declaració unilateral d'independència". Miguel Espejo, secretari general del Bages-Berguedà d'UGT, està convençut que "de tant parlar-ne la gent que hi està ficada sap què és el RUI", i afirma que un referèndun "no sé si serà viable si el govern central diu que no". Amb tot, diu estar a favor que "la gent pugui decidir".

Per a Jaume Pont, president de Manresa + Comerç, "se suposa que se sap què és el RUI, però els detalls no els coneix gairebé ningú. Crec que hi ha una mica de por i precaució per veure què pot passar, especialment entre la gent més gran", diu. "S'entén què vol dir el concepte, però no les seves conseqüències si és unilateral", afirma Pont, per a qui "no sé si és factible però està clar que el poble voldrà arriscar-se".