Un 77% dels catalans acceptaria pagar una taxa per agafar bolets sempre que els beneficis es reinvertissin als boscos, segons un estudi del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC).

L'estudi, publicat a la revista 'Small-scale Forestry', analitza la viabilitat d'introduir mecanismes de pagament per a la recol·lecció de bolets a Catalunya.

L'anàlisi recull l'opinió de recol·lectors, propietaris forestals i societat en general, concloent que en tots els sectors hi ha una bona recepció a una regulació.

L'estudi dibuixa els diferents escenaris en els quals es podria donar la regulació i distingeix entre les percepcions dels recol·lectors, que es diferencien segons el seu objectiu (consum propi o comerç), però també segons la seva procedència (locals o no locals).

Quant a les modalitats de pagament, l'estudi contempla diferents opcions: basat en el pes de fongs recol·lectats, per temporada o per dia, sent les dues primeres les millor acceptades entre les persones enquestades.

La recol·lecció de bolets és una pràctica que es fa a Catalunya de forma lliure des de fa molts anys, i mobilitza fins a un 23% de la població catalana cada any.

La seva popularitat ha augmentat l'última dècada, entre d'altres causes arran de la seva presència en mitjans de comunicació, cosa que ha acostat la ciutadania al bosc, però també està provocant un augment de les tensions entre recol·lectors i propietaris.

Segons ha explicat la investigadora del CTFC Irina Prokofieva, "el marc legal ja permet l'establiment de pagaments per la recol·lecció de bolets, però els propietaris no s'atreveixen a regular per por a la venjança o la falta de capacitat per interactuar amb els recol·lectors, per exemple per controlar o sancionar".

Elena Górriz-Mifsud, coautora de l'estudi, ha afegit que el treball "dóna tranquil·litat als propietaris forestals. Això pot facilitar que s'organitzin per controlar la recollida als seus boscos, i adaptar-se més tard amb l'eventual aprovació d'una normativa específica".

Davant d'aquesta situació, l'equip investigador proposa "crear una normativa que identifiqui explícitament diferents alternatives per als propietaris privats (delimitar, no delimitar, etc.), que estableixi mecanismes de control i les responsabilitats de tots els implicats (intermediaris inclosos)".

L'estudi recorda que ja existeixen normatives d'aquest tipus a Itàlia des dels anys 90 o recentment a Aragó.

"La gestió forestal tradicional està basada en l'aprofitament de la fusta, però si els propietaris forestals obtinguessin benefici dels bolets produïdes al seu bosc, la gestió tradicional podria derivar cap a una gestió multifuncional que combini fusta i bolets (la micosilvicultura)", segons el CTFC.

Els boscos privats representen el 80% del total de la superfície forestal catalana.

Segons l'estudi, la meitat dels enquestats dóna suport un pagament només per als recol·lectors comercials, i un 26% per a tota mena de recol·lectors.

Els boletaires donen suport més la introducció d'un pagament (86%) que els no recol·lectors (75%); fet que representa més sensibilitat sobre els beneficis d'aquesta mesura, segons l'estudi.

Segons l'estudi, el potencial dels boscos de Catalunya produint bolets és molt alt i els beneficis potencials són tant econòmics com de desenvolupament de zones rurals i millora de la gestió dels boscos.

Altres estudis realitzats també pel CTFC calculen que del total de bolets que es recullen, la part que es comercialitza té un valor en el mercat de 32 milions d'euros.