El judici contra els usuaris de les polèmiques targetes opaques de Caja Madrid es reprendrà demà amb l'interrogatori de qui va ser el seu últim president, Rodrigo Rato, acusat d'apropiar-se de forma indeguda el patrimoni de l'antiga caixa, al costat de 64 directius i consellers més.

La sessió, que començarà a les deu del matí a la seu de l'Audiència Nacional a la localitat madrilenya de San Fernando de Henares, es preveu igual de mediàtica que la de divendres, quan el seu predecessor en el càrrec, Miguel Blesa, va defensar la transparència d'una forma de retribució de la qual ni el Banc d'Espanya ni Hisenda "van posar tatxa" en 23 anys. Encara caldrà veure si Rato se sotmetrà a totes les qüestions, incloses les formulades per les acusacions de Bankia, la seva matriu, BFA, el FROB, la Confederació Intersindical de Crèdit i la CGT), a diferència de Blesa, que tan sols va respondre al ministeri fiscal, el tribunal i la seva pròpia defensa.

En cas d'accedir a ser interrogat, l'exvicepresident del govern haurà d'aclarir, entre altres coses, el règim fiscal de les targetes, un aspecte de què Blesa va assenyalar que tenia "la creença que aquesta retenció s'estava practicant", així com les polèmiques fulles de càlcul Excel amb les despeses. Sobre aquestes últimes ja es va pronunciar el lletrat de Rato a la primera jornada, quan va sol·licitar a la secció quarta de la sala penal la nul·litat de la prova ??-que va revelar unes despeses personals de 99.054 euros-, a què considerava que Bankia havia tingut accés "de manera il·lícita".

Si bé ja en les qüestions prèvies les defenses van assegurar que no hi havia una estratègia conjunta per als 65 acusats, que s'enfronten a penes que van dels sis anys als dotze mesos de presó, la veritat és que s'espera que prossegueixin el camí de Blesa de divendres. Llavors, l'expresident de Caja Madrid, al capdavant de l'extingida entitat entre el 1996 i el 2010, va titllar de "molt greus" les acusacions i, en un to irònic, va preguntar "com en 23 anys hi ha algú que pugui dir que es pot amagar aquesta pràctica en una organització de milers de persones". Alhora, Blesa va assegurar que tenia "la plena convicció d'haver actuat legítimament" amb relació a una pràctica, la concessió d'aquestes targetes, posada en marxa a partir del 1988 per l'anterior president, Jaume Terceiro.

Sobre els increments de límit de despesa, Blesa va voler explicar que es van produir perquè "la caixa no era la mateixa que el 1988; el 2009 tenia 200.000 milions d'euros, havia doblat el seu balanç en tres anys i s'estaven compassant les retribucions segons la implicació" de cada un. Segons l'expresident de l'entitat, ningú no va demanar que la seva retribució fos ampliada, sinó que se'n modifiqués el límit operatiu mensual, una pràctica "del dia a dia", tot i que al final de l'any les despeses no podien superar les quanties establertes.

La d'aquest dimarts serà una jornada particularment activa als passadissos de l'Audiència Nacional, on els 65 usuaris de les black coincidiran amb els 37 involucrats en la primera etapa de la trama Gürtel, una causa en què Rato també haurà de comparèixer, en qualitat de testimoni per l'adjudicació de les campanyes electorals del PP. Al marge d'això, estan programades tres sessions més fins al divendres 7 d'octubre, quan està fixat la fi de la ronda de declaracions dels acusats.