Catalunya hauria de duplicar la inversió pública en Educació i tenir un pressupost total d'uns 10.800 milions d'euros -5.000 actuals- perquè el sistema faci un salt qualitatiu, més integrador i equitatiu i de resposta als reptes del segle XXI, segons l'Anuari 2015 de la Fundació Bofill.

El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, i el director de l'informe "Reptes de l'educació a Catalunya. Anuari 2015", Josep Maria Vilalta, han presentat avui aquest treball en roda de premsa a Barcelona, amb diversos autors dels dotze reptes-capítols que el componen.

Concretament, en el capítol sobre el que ha suposat l'impacte de la crisi i les polítiques d'austeritat en el sistema educatiu, el seu autor, el professor de Sociologia de l'Educació de la UB Xavier Martínez-Celorrio, indica que la inversió pública en Educació a Catalunya és la més baixa d'Europa i de tot el món desenvolupat, amb un 2,8% del PIB l'any 2013.

Aquest fet i les retallades que s'han realitzat en l'Educació (-16,7% entre els anys 2009-2013, segons l'Anuari) porten a Martínez-Celorrio a proposar la citada duplicació de la inversió pública, recuperar 273 milions d'euros més corresponents a tots els programes d'igualtat d'oportunitats, assajar un nou sistema propi de beques i recuperar els gairebé 25 milions desinvertits en la formació permanent del professorat.

"Estem al nivell del Perú (2,76% del PIB), Laos (2,77%) o Guatemala (2,8%)", ha assegurat el professor universitari, que ha afegit que aquest sistema, segons el seu parer, "infradotat, no s'ha enfonsat en els resultats acadèmics pel lliurament dels docents".

L'Anuari 2015 aborda altres reptes del sistema educatiu català, com la necessitat d'avançar cap a la personalització de l'aprenentatge escolar, que requereix un pla de formació del professorat en models d'aprenentatge, la implicació dels actors socioeducatius de l'entorn de les escoles (plans de ciutat i beques per accedir a les activitats extraescolars, per exemple), així com un model curricular simplificat.

També propugna elaborar un pla de xoc contra la segregació i passar de l'aula d'acollida a l'escola que acull, per evitar que augmentin els indicadors "alarmants" que alerten de més fracàs escolar entre els alumnes d'origen immigrant, ja que set de cada deu finalitzen l'ESO quan són nou de cada deu els alumnes autòctons que superen amb èxit l'escolarització obligatòria.

L'apartat d'escola inclusiva ha estat elaborat pel recentment mort Josep Maria Jarque, director del Centre de Pedagogia Terapèutica de Terrassa (Vallès Occidental) i expert de l'OCDE, que aposta perquè es compleixi el Pla individualitzat personalitzat que es recull a la Llei d'Educació de Catalunya, perquè l'escola inclusiva respongui a les necessitats educatives de tots els seus alumnes d'acord amb les seves capacitats.

L'abandonament escolar prematur, amb taxes pròximes al 20% dels joves que no continuen estudiant més enllà de l'ESO, estan determinades per la situació del mercat laboral i, concretament, per la creació de llocs de treball que no exigeix una titulació superior a l'obligatòria, segons l'autor d'aquest repte-capítol, el doctor en Economia Miquel Puig.

El director de l'Anuari 2015 considera que els dotze reptes de l'Educació a Catalunya recollits en aquesta obra precisen actuar ja en nou àmbits estratègics de política educativa, entre els quals cita que l'Educació sigui el centre del discurs del Govern català, que es desburocratitzi el sistema, donant més autonomia als centres educatius, que es transformi l'ESO i s'aposti per una educació superior com motor de desenvolupament social, econòmic i cultural.