El ple del Tribunal Constitucional ha aprovat avui per unanimitat denunciar davant el fiscal un possible delicte de desobediència per part de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, per no acatar les resolucions del tribunal.

En el seu acte el Constitucional no dirimeix l'existència o no de responsabilitat penal, simplement denuncia els fets davant el fiscal, perquè aquest decideixi si correspon actuar. Literalment, diu que si el fiscal "ho troba pertinent, promogui l'exercici de les accions penals que consideri procedents".

La deducció de testimoni penal, que fins ara mai no havia promogut el TC contra ningú, es dirigeix també contra, "en el seu cas, qualssevol altres persones" que hagin pogut incomplir amb el seu deure d'acatar les decisions del Constitucional. Això podria afectar altres parlamentaris o alts càrrecs catalans.

El Constitucional va decidir l'1 d'agost passat per unanimitat suspendre la resolució del Parlament de Catalunya en què marcava el seu full de ruta cap a la independència. Li va donar 20 dies de termini a la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, perquè l'informés de la seva actuació abans d'una possible acció contra ella.

Dies abans el Govern li havia demanat al Constitucional que remetés a la Fiscalia els fets perquè actués per un delicte de desobediència contra Forcadell. Aquesta és la petició que ha acceptat el TC ara, després d'escoltar les al·legacions de la presidenta.

D'aquesta manera, el TC ha actuat la possible desobediència, però sense entrar a aplicar la reforma de la seva Llei Orgànica que va aprovar el PP per a casos com aquest.

D'acord amb aquesta reforma, el TC podria haver suspès a Forcadell. No obstant això, els magistrats de l'alt tribunal no estan segurs que la citada reforma sigui constitucional i no han volgut legitimar-la per la via dels fets. Tenen pendent una sentència al respecte.

De fet, en el seu acte el Constitucional es fa ressò que des del Parlament li han recordat que ha de resoldre el seu recurs contra la reforma.

A aquest punt el TC respon que, més enllà de la modificació de la seva Llei Orgànica, és a dir, abans i després de la reforma recorreguda, "tots els poders públics estaven i estan obligats al compliment del que resolgui el Tribunal Constitucional".

El TC "ja es trobava plenament facultat, abans de la reforma, per acordar específiques mesures executives" com la deducció de testimoni de particulars per depurar l'eventual responsabilitat penal en que poguessin incórrer les autoritats, funcionaris o càrrecs públics que incompleixin o desobeeixin els seus requeriments.

"Aquest Tribunal -conclou- ha comptat sempre amb aquestes atribucions, amb independència que no s'hagi trobat fins a la data en la necessitat de recórrer a elles per assegurar el compliment de les seves resolucions".

Sobre el fons de l'assumpte, és a dir, el que pot i no pot fer el parlament català, el TC recorda la seva doctrina, d'acord amb la qual el legislatiu català podria sotmetre a discussió "propostes que pretenguin modificar el fonament mateix de l'ordre constitucional", però només dins del "marc dels procediments de reforma de la Constitució".

El Ple assenyala que "la legitimitat democràtica del Parlament de Catalunya no pot oposar-se a la primacia incondicional de la Constitució" i que l'autonomia parlamentària tampoc no pot "servir de pretext" perquè la Cambra autonòmica "arribi a arrogar-se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional".