El Tribunal Constitucional i el Suprem van avalar ahir l'acció penal per desobediència contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i contra el diputat al Congrés i exportaveu de la Generalitat, Francesc Homs, amb dues iniciatives diferents però que van ser anunciades al mateix temps.
El ple del Tribunal Constitucional va aprovar ahir per unanimitat denunciar davant el fiscal un possible delicte de desobediència per part de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, per no acatar les resolucions del tribunal.
Aquesta decisió es va fer pública ahir al migdia a l'hora que també es coneixia la resolució del Tribunal Suprem de tramitar davant el Congrés del Diputats el suplicatori per actuar penalment contra el diputat del partit demòcrata i exportaveu de la Generalitat de Catalunya Francesc Homs per dos delictes, desobediència i prevaricació.
La petició feta pel Tribunal Suprem exclou el delicte de malversació, que també li imputava el fiscal a Homs i, per tant, qualsevol pena de presó per l'organització de la consulta del 9 de novembre del 2014. No obstant això, és l'avantsala d'un possible processament del diputat.
L'actuació del Tribunal Constitucional és molt menys directa, ja que en el seu acte no dirimeix l'existència o no de responsabilitat penal. Es limita a denunciar els fets davant el fiscal, a qui assenyala que, si "ho estima pertinent", ha de promoure "l'exercici de les accions penals que consideri procedents".
Aquesta és la primera vegada en la història de l'alt tribunal que actua d'aquesta manera, cosa que aporta un pes evident a la seva acció contra la parlamentària catalana.
El Tribunal Constitucional va decidir el dia 1 d'agost per unanimitat suspendre la resolució del Parlament de Catalunya en què marcava el seu full de ruta cap a la independència. Va donar 20 dies de termini a Forcadell perquè li informés de la seva actuació abans d'iniciar d'una possible acció contra ella, com la que va decidir començar ahir.
De totes maneres, el TC no aplica de moment a la presidenta del Parlament les capacitats sancionadores que li permet la recent reforma de la seva Llei Orgànica aprovada pel Partit Popular. De fet, és el mateix TC que ha de decidir si aquesta reforma és o no constitucional.
Però al mateix temps, el mateix Tribunal Constitucional és molt precís quan assegura que "tots els poders públics estaven i estan obligats al compliment del que resolgui el Tribunal Constitucional", des d'abans d'aquella reforma.
Reaccions de Forcadell i Homs
Forcadell va assegurar ahir que "tornaria a fer el mateix" després de conèixer que el Tribunal Constitucional (TC) ha demanat al fiscal que actuï contra ella per desobediència.
En una compareixença al Parlament, Forcadell va afirmar que veu en l'Estat "por a la democràcia" i "pànic a la llibertat d'expressió" per haver fet "el que toca, i que tornaria a fer-ho", que és "complir estrictament el reglament del Parlament".
En una compareixença al seu despatx presidencial, Forcadell va dir "tenir la tranquil·litat i el convenciment absolut d'haver fet el que havia de fer com a presidenta en l'exercici de les meves funcions", i que va fer complir "el reglament" del Parlament.
Després de recordar que les conclusions de la comissió votades ja havien estat prèviament aprovades en comissió i publicades en el Diari Oficial del Parlament, Forcadell va remarcar que el ple "és el lloc suprem de la cambra" i que si dos grups demanen incorporar un punt addicional en l'ordre del dia, "a la Mesa només li correspon ordenar el debat", i no impedir-lo.
"Complim estrictament el reglament per fer una cosa tan extraordinàriament normal en un Parlament com és parlar, debatre i votar, que és l'essència del parlamentarisme", va dir abans de denunciar "la falta de separació de poders de l'Estat i la constant judicialització de la vida publica, amb amenaces als representants de la ciutadania".
Per la seva banda, Francesc Homs va reaccionar no només al seu possible processament pel Suprem, sinó també a la iniciativa del TC, i va declarar que el Constitucional i el Suprem actuen per intentar "fer por" just quan s'entra en la "fase final del procés" independentista.
Homs va considerar d'"inusual" la "velocitat" del Suprem a actuar, però va assegurar que el suplicatori implica que "al Congrés haurem de debatre políticament si posar urnes és delicte o és democràcia", un debat davant el qual vol veure "quina serà la posició del PSOE".
