El Parlament va aprovar ahir, amb el suport de Junts pel Sí (JxS) i la CUP, convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya «com a màxim de tard» el setembre del 2017, en un pols a un Tribunal Constitucional (TC) que hores abans havia instat el fiscal a demanar «responsabilitat penal» a Carme Forcadell (vegeu pàgina següent).

En la segona i última jornada del debat de política general al Parlament, JxSí i la CUP van sotmetre a votació la seva proposta de resolució sobre un referèndum «vinculant», en què Catalunya Sí Que Es Pot es va abstenir, mentre que Ciutadans (C's), PSC i PPC van renunciar a votar en senyal de protesta. Els diputats de la formació taronja van escenificar el seu re-buig alçant les mans durant la votació.

Des de Twitter, el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va congratular de la votació: «el Parlament ha aprovat avui referèndum o referèndum. Amplíssima majoria: 72 vots a favor, 11 abstencions i cap vot en contra». Malgrat que la resolució evita la paraula «unilateral», deixa clar que, «en absència d'acord polític amb el Govern de l'Estat espanyol», es mantindria igualment el compromís de celebrar el referèndum el setembre vinent.

JxS i la CUP també van unir forces per aprovar una resolució que preveu la convocatòria d'unes «eleccions constituents» sis mesos després del referèndum si el 'sí' a la independència venç per més del 50% dels vots. El Parlament també va aprovar crear un consell assessor i una comissió de seguiment per impulsar un «procés constituent». CSQEP va acabar votant en contra de la iniciativa parlamentària que insta l'executiu català a «proveir-se de les eines necessàries» per garantir la convocatòria i realització de les eleccions constituents. Malgrat això, el punt va prosperar gràcies als vots dels 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP. En canvi, CSQEP sí que va avalar una altra proposta de resolució presentada per JxS i els cupaires en què s'«encoratja» els ajuntaments a impulsar els debats constituents des de l'àmbit local «promovent la participació de la societat civil» i a facilitar els «recursos i espais propis» per al correcte desenvolupament del debat ciutadà.

D´altra banda, JxS va sumar els seus vots -la CUP es va abstenir- per aprovar una resolució de CSQEP que planteja un referèndum amb «reconeixement previ» internacional i efectes «jurídics i polítics reals», com permetria un acord amb l'Estat.

D'altra banda, amb els vots favorables de les dues formacions independentistes i el vot en contra de CSQP es va aprovar la creació de l'anomenat Consell Assessor del Procés Constituent «en el termini de dos mesos», format per experts de l'àmbit acadèmic, nacional i internacional, per orientar sobre les polítiques públiques que han de «permetre» la realització del procés constituent liderat per la societat civil organitzada.

També es va establir que, amb l'ajuda d'aquest Consell Assessor, es defineixi «el programa i el calendari de desplegament del procés constituent en el termini de tres mesos» i fer-lo efectiu durant el primer semestre del 2017. Al mateix text s'aposta per incorporar als pressupostos del 2017 «els recursos financers necessaris per a la realització del procés constituent, de base social, transversal, plural, democràtic i obert», i per «emparar la convocatòria i realització de les fases deliberativa i decisòria vinculant del procés durant el primer semestre del 2017». També va tirar endavant la proposta de resolució que preveu la constitució «en el termini d'un mes» d'una comissió de seguiment del procés constituent amb l'objectiu d'«emparar les diferents fases del procés i vetllar per la definició i el desplegament del programa, el calendari i els pressupostos».

Al matí, C's, PSC i PPC van intentar impedir que el ple votés les resolucions independentistes de JxS i la CUP, en interpretar que contravenen el criteri del TC, però la Mesa va rebutjar els seus arguments i va admetre la seva tramitació.