El president colombià, Juan Manuel Santos, va ser guardonat ahir amb el premi Nobel de la pau gràcies als seus esforços per aconseguir la pau al país on n'és president, malgrat el resultat del referèndum del 2 d'octubre, en què va ser desestimada la proposta d'acord amb la guerrilla de les FARC.

Santos rep el premi com "un mandat" per tirar endavant l'acord amb les FARC. "Aquest premi Nobel de la pau arriba en un moment molt oportú perquè el considero un mandat per trobar una solució ràpida a aquest problema, aquesta situació que es va generar amb el plebiscit", va manifestar el cap d'Estat en un acte amb promotors del "sí" a la consulta popular.

Nascut i crescut en els cercles del poder, el destí sembla haver-li reservat un paper més enllà de la presidència de l'Estat com a principal impulsor d'un acord per posar fi a un conflicte armat que fa més de mig segle que dessagna el país.

Malgrat els resultats negatius del referèndum, Santos ha reiterat la seva voluntat d'incloure a l'acord els qui políticament s'hi oposen, liderats pels expresidents Álvaro Uribe i Andrés Pastrana. "La història ens mira. No ens perdonarà si no intentem posar fi d'una vegada per totes a aquest dessagnament inútil", va manifestar en la inauguració de les sessions del Congrés Nacional el 20 de juliol del 2013, quan la negociació amb les FARC a Cuba havia començat feia vuit mesos i finalment en va durar 45.

Però la pau, "el bé suprem de tota societat", segons ha dit nombroses vegades, no va ser sempre la seva prioritat, perquè també remarca que "ningú ha lluitat més durament contra les FARC que aquest servidor", referint-se a la seva gestió com a ministre de defensa (2006-2009), en la segona Presidència d'Álvaro Uribe, i després com a cap d'Estat. Com a ministre o com a president va formar part d'operacions on van morir els que en el seu moment eren el número u de les FARC, àlies Alfonso Cano (2011); el número dos, àlies Raúl Reyes (2008); el considerat cap militar d'aquesta guerrilla, àlies Mono Jojoy (2010), i 63 càrrecs alts dels fronts rebels.

Per això, després d'afeblir amb cops militars les FARC, Santos va considerar que havia arribat el moment de plantejar la negociació. Aquesta "gosadia" va provocar la ruptura amb Uribe, que l'havia ungit com el seu candidat presidencial el 2010, i amb un sector de la societat que no li perdona que hagi canviat el fusell pel ram d'olivera i l'acusa de "lliurar el país a les FARC".