El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, està obert a pactar amb el govern central la data, la pregunta, els percentatges i fins i tot una moratòria del referèndum sobre la independència de Catalunya, previst inicialment entorn del setembre del 2017.

En una conferència ahir a Madrid organitzada per Europa Press i sense cap alt representant del govern central, Puigdemont va detallar el seu full de ruta, però va insistir a seure a negociar amb l'Executiu central, al qual va oferir estudiar junts la data i el text sotmès a consulta perquè tots se sentin "còmodes".

Encara que el seu criteri és que el referèndum presenti una pregunta clara sobre si es vol la independència de Catalunya o no, no descarta que contingui, per exemple, una proposta per anar a una reforma constitucional si així ho vol el govern central.

Puigdemont, que es veu enfortit després de la moció de confiança de la qual va sortir airós fa dues setmanes, va reiterar durant la conferència la necessitat de donar "una solució política a la demanda catalana", per a la qual cosa va reclamar "coratge i compromís" i partir "del reconeixement de l'altre".

El President català està obert fins i tot a negociar la data de la consulta, que no hauria de ser obligatòriament al setembre del 2017, i a parlar sobre els percentatges, de manera que es fixi un mínim de participació "incontestable" per donar legitimitat a la votació i un altre percentatge sobre el resultat. I comprometre's tots a acceptar el que surti de les urnes, tant si és el sí com si és el no. En aquest últim cas, va aclarir que respectaran el no: "no subvertirem el desig dels catalans". Es tracta, en qualsevol cas, de "fer política" per psoar fi a la via judicial, que considera equivocada, especialment si es porta davant els tribunals l'expresident Artur Mas i diversos membres del seu equip per organitzar la consulta del 9-N.

Després d'indicar que seria "un immens error" portar Mas al banc dels acusats, va advertir que tindria conseqüències que anirien més enllà d'emetre un comunicat de rebuig, si bé no va voler precisar l'abast d'aquestes actuacions.

I és que Puigdemont va voler centrar-se a estendre la mà al futur govern central per dissenyar junts la sortida a la situació actual, cosa que passa ineludiblement, segons la seva opinió, per celebrar la consulta, amb la qual estan d'acord el 80% dels catalans, siguin o no independentistes.

"La nostra prioritat és arribar a un acord amb l'Estat, se celebraria dins i fora d'Espanya, seria polític i es resoldrien dues variables enquistades: la situació a Catalunya però també la governabilitat a Espanya", va assenyalar.

Aquest missatge el traslladarà al pròxim president del govern si hi ha investidura abans del 31 d'aquest mes, a qui es va comprometre a telefonar per felicitar-lo i demanar-li una entrevista.

També es va mostrar disposat a parlar amb el rei Felip VI quan ell "ho consideri oportú", conscient que té "un paper difícil", que està exercint "amb responsabilitat". "Quan ell consideri que és interessant parlar de la situació a Catalunya, amb molt de gust, no tindré cap inconvenient", va dir.

També va negar que el projecte sobiranista estigui influint negativament en l'economia catalana, sinó que fins i tot veu que està succeint el contrari, amb el PIB català creixent a més ritme que la mitjana, i va citar les recents paraules del premi Nobel d'economia Joseph Stiglitz per subratllar que una Catalunya independent és viable des del punt de vista econòmic.

En aquest context, va defensar que siguin només els catalans els que votin, i no tots els espanyols, i es va preguntar si algun país de la UE va voler votar en el Brexit, en què els britànics van decidir abandonar la Unió.

Respecte a la possibilitat que s'apliqui l'article 155 de la Constitució per suspendre l'autonomia, va opinar que seria un recurs políticament arriscat, que conduiria a un carreró sense sortida. I que el govern recorregués a la policia ho veu d'una "gravetat gran", que "aconseguiria els resultats contraris".