Rato "es va enfadar" quan el seu número dos va rebutjar la targeta

Verdú assegura que va advertir de "conseqüències" si s'utilitzava la visa de Bankia

12.10.2016 | 00:00
Francisco Verdú arribant a la seu de l´Audiència Nacional

L'exconseller delegat de Bankia Francisco Verdú va assegurar ahir a l'Audiència Nacional que va advertir de les conseqüències que podia comportar l'ús de la targeta opaca a l'expresident de l'entitat Rodrigo Rato, qui "es va enfadar bastant" quan la va rebutjar.
Així ho va assenyalar Verdú, que va declarar en qualitat de testimoni, i va relatar que va exposar a Rato "les conseqüències importants que podia tenir" si feia servir la targeta per a ús personal, ja que aquesta no formava part de la seva retribució peequè no estava inclosa en el seu contracte.
"Si les utilitzaven tant Rato com Barcoj (exdirector general de Caja Madrid i apoderat de Bankia) acabarien sortint en els papers, més clar no els ho vaig poder dir", va indicar a les defenses, i va posar com a exemple la situació processal de els 65 usuaris, per als quals la Fiscalia Anticorrupció sol·licita penes d'entre sis i un any de presó.
Preguntat per la reacció de l'exdirector gerent de l'FMI, Verdú va assegurar que li va dir "queda-te-la i t'ho penses", i va afegir que mai va arribar a obrir el sobre que li va lliurae, sinó que el va deixar "en un calaix i després el vaig tornar a recursos humans".
Així mateix, va dir que Rodrigo Rato "estava preocupat des de feia mesos" per les conseqüències del decret Guindos, que limitava la retribució dels executius d'empreses que havien tingut ajut públic, motiu pel qual va disposar de targetes de crèdit per a "despeses sense justificar".
Una circumstància que va despertar els dubtes de Verdú, qui es va servir de la seva experiència en entitats com BBV, Indubank, Caja de Ahorros de Valencia, Grupo Banco Exterior, Banco de Gestión Financiera, Argentaria, Caja Postal i Banca March, per qualificar de "mala praxi" tal sistema.
En aquest sentit, va asegurar que només va tenir coneixement d'aquesta pràctica irregular a través de la premsa l'octubre del 2014, raó per la qual no va poder actuar abans, tot i que va reconèixer que la seva targeta "no havia estat aprovada per cap òrgan" de l'entitat.
A més, va afegir que, a diferència de la targeta que li van entregar per a despeses de representació i que "no hauria desactivat mai", en cap moment es va plantejar fer-la servir, perquè "estaria excedint el màxim assignat per llei".
Verdú, investigat en la peça principal per la sortida a borsa de Bankia, va ratificar la seva acusació contra Ildefons Sánchez Barcoj per haver falsificat "presumptament" la seva signatura sol·licitant de manera formal la seva targeta, com ja va declarar prèviament en fase d'instrucció.
Precisament ahir, Barcoj va anunciar la intenció de querellar-se contra Verdú per haver afirmat que li havia falsificat la firma.
D'altra banda, el director corporatiu d'auditoria de Bankia, Iñaki Azaola, va assegurar que la investigació sobre les targetes opaques de Caja Madrid va revelar que era Sánchez Barcoj qui sol·licitava la seva emissió i que les dades "mai van ser modificades o manipulades".
En la seva declaració com a testimoni, Azaola va reiterar diverses vegades que les dades de les taules Excel que detallen les despeses efectuades han estat "extretes però no modificades ni manipulades" dels registres de l'entitat. Totes, va reiterar, són "exactament les mateixos que figuren en el sistema central de l'entitat" i tenen el suport del director corporatiu de Tecnologia.
Azaola va explicar que ha quedat demostrat que la sol·licitud de les targetes partia de Sánchez Barcoj, que donava instruccions a les seves secretàries perquè aquestes es dirigissin al departament de targetes i s'emetessin "els plàstics, que posteriorment es lliuraven als usuaris". Així mateix, va assegurar que les targetes opaques de Caja Madrid no tenien l'autorització de cap òrgan intern de l'entitat i que "estaven al marge" del circuit o procediment ordinari.
La persona que rebia el detall de les despeses "no tenia cap capacitat ni per saber l'ús ni com s'havia gastat", ni en el cas dels empleats ni en el dels directius. I el que ha quedat clar és que les targetes dels empleats es carregaven en un compte, les dels directius en un altre i les dels d'òrgan de govern en un compte que havia estat creat el maig del 1988 "que no figura absolutament enlloc", va dir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema