L'Ajuntament de Badalona va invocar ahir el dret a la llibertat de pensament i ideològica consagrada en la Constitució per defensar el seu dret a obrir el consistori del 12 d'octubre, una festa que la Delegació del Govern va exigir respectar pel seu caràcter "cultural, tradicional i social".
Al jutjat contenciós 14 de Barcelona es va celebrar ahir una compareixença en què l'Ajuntament i l'Advocacia de l'Estat, en representació de la Delegació del Govern a Catalunya, van exposar els seus arguments sobre la decisió cautelar del jutge d'impedir al consistori de Badalona que dimecres obrís al públic.
El jutge va suspendre cautelarment la decisió de l'Ajuntament de permetre als treballadors municipals que ho volguessin anar a treballar el 12-O, cosa que no va impedir que diversos membres del govern anessin al consistori a atendre personalment el públic que volgués fer algun tràmit.
L'advocat de l'Estat va justificar ahir que dilluns passat, dia 10, demanés al jutge que suspengués l'acord del consistori de Badalona, de forma cautelar i sense escoltar l'Ajuntament, en què estava en joc un "perjudici irreparable" com és l'afectació a la llibertat ideològica dels treballadors del consistori, que es veien emplaçats a significar-se acudint o no a la seva ocupació. L'Advocacia de l'Estat va defensar que la celebració de la Festa Nacional espanyola és un "dret positiu" reconegut per l'ordenament jurídic i en l'Estatut dels treballadors, que té un indubtable "interès cultural, tradicional i social". L'advocat de l'Estat, a més, va remarcar que amb la seva decisió de no celebrar el 12-O l'Ajuntament de Badalona causava un "perjudici irreparable" equivalent al que provocaria el Govern si acordés no celebrar les festes locals o fixades per les comunitats autònomes.
De la seva banda, l'advocada del consistori, Elena Moreno, va argumentar que no existeix en l'ordenament jurídic cap norma que obligui a deixar de treballar el 12-O i va sostenir que els festius formen part "de l'esfera dels drets, no de les obligacions".
En aquest sentit, va remarcar que la iniciativa de l'Ajuntament de deixar en mans dels seus treballadors la decisió d'anar o no a la feina està emparada per la llibertat ideològica, principi reconegut per la Constitució, i que, per tant, és superior a qualsevol altra norma de l'ordenament jurídic. Després d'insistir que el 12-O era festiu a Badalona, per ser considerat administrativament un dia "inhàbil", la lletrada va acusar de "mala fe" a la Delegació del Govern per haver esperat cinc mesos per sol·licitar la suspensió cautelar de l'acord del consistori, malgrat que aquest va ser aprovat i fet públic el mes de maig passat.
En la mateixa línia es va manifestar l'alcalde accidental de Badalona, Oriol Lladó, que, en declaracions als mitjans, va retreure a la Delegació del Govern la seva "mala fe", i s'ha preguntat per què s'ha actuat contra Badalona i no contra altres consistoris que també havien decidit no fer festa.
A la compareixença van assistir ahir tots els regidors que formen part de l'equip de govern de Badalona, amb l'única excepció de l'alcaldessa, Dolors Sabaté, en viatge oficial.
Per la seva banda, la Fiscalia de Barcelona veu un possible delicte de desobediència en la decisió de l'Ajuntament de Badalona d'obrir el 12-O. La Fiscalia de Barcelona va anunciar ahir que tenia previst obrir diligències per investigar si l'Ajuntament va incórrer en un delicte de desobediència a l'autoritat judicial. El PP de Badalona, no obstant això, es va avançar a la Fiscalia i ahir mateix va presentar una denúncia contra el consistori davant el jutjat de guàrdia, que va acordar obrir una investigació per un delicte de desobediència, tot i que encara no ha encarregat cap diligència per aclarir els fets. D'aquesta manera serà el jutge qui dirigeixi la investigació.
