L'inspector del Banc d'Espanya José Antonio Casaus era partidari de treure a borsa el Grup BFA-Bankia com una sola entitat, pel risc de pèrdues per contribuents i accionistes, davant de l'opció que es va imposar i que ho veia com una "bombona d'oxigen", separar Bankia de la seva matriu BFA.

Així consta en quatre correus remesos per l'organisme al jutge que investiga l'operació, datats el 8 i 14 d'abril i 10 i 16 de maig del 2011, dos mesos abans de la sortida a borsa del banc. En ells, Casaus aconsellava la sortida a borsa com a banc únic, però no com a banc doble, el que, segons la seva opinió, seria "el primer pas per a la nacionalització de les pèrdues, cosa injusta". Per contra, si es fes un banc únic no hauria provocat pèrdues ni per als accionistes ni per als contribuents, explica, tot i que l'alternativa preferida era que un banc, "preferiblement estranger", s'hagués fet amb l'entitat.

En una carta que acompanya els correus, Casaus precisa que, en la seva declaració davant del jutge, en referir-se al Grup Bankia o Bankia a seques es referia al Grup BFA-Bankia, que era l'objecte de la seva anàlisi. En els missatges, Casaus assenyala que el Grup BFA-Bankia no era viable "a mitjà termini en una estructura com la que té", tret que fos comprat per un banc, "preferiblement estranger, que pugui convèncer el mercat que pot afrontar 120.000 milons d'euros de finançament majorista". Així, prossegueix, no hi perdria ningú, "ni el contribuent ni l'accionista", però, si no és possible trobar un banc que es fes amb el grup, la recomanació era la sortida a borsa però com a banc únic, i no com a doble banc.