El PSC escollirà avui el seu líder en unes disputades primàries entre l'actual primer secretari del partit, Miquel Iceta, i la seva número dos, l'alcaldessa Núria Parlon, i el desenllaç de les quals no només marcarà el rumb pròxim dels socialistes catalans, sinó la seva relació amb un PSOE en plena crisi interna.
Hi ha 17.935 militants del PSC i de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) cridats a votar als 135 punts habilitats a tot Catalunya, encara que 698 persones han sol·licitat votar telemàticament i ja van poder començar a fer-ho des d'ahir a la tarda. La incertesa sobre el resultat final és absoluta, perquè els dos aspirants són dirigents de pes i tenen nombrosos suports interns, equilibri que fins i tot es va plasmar en els avals per optar a les primàries, quan tots dos van empatar exactament a 3.717 avals validats per cap, quatre vegades més que no era requerit.
Iceta, de 56 anys, esgrimeix com a virtut la seva experiència després de dècades de trajectòria política. Va prendre les regnes del PSC fa dos anys quan en ple incendi després de la dimissió de Pere Navarro ningú no es va atrevir a fer-ho, i en aquest temps ha aconseguit pacificar el PSC i estabilitzar la caiguda de vots, a més de donar una cara més amable i recuperar l'autoestima d'un partit en hores baixes. Home influent a Ferraz, on va ser un dels ideòlegs de la reforma federal i ha estat un dels barons més lleials a Pedro Sánchez, té el suport de noms com l'expresident José Montilla, Josep Borrell, Jordi Hereu, Manuela de Madre i alcaldes com Àngel Ros i Josep Fèlix Ballesteros.
En contrast, Núria Parlon, de 42 anys, oneja la bandera de la renovació. La prometedora alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i viceprimera secretària del PSC ha fet per fi el pas definitiu per aspirar a pilotar el partit, cosa que el 2014 va refusar fer en l'últim minut quan ja tenia el consens de cúpula i crítics per rellevar Navarro. Ha estat en molts moments la veu incòmoda i discordant del socialisme, com quan defensava el dret a decidir o va criticar el pacte PSOE-C's. Amb ampli suport a la poderosa federació del Baix Llobregat, lidera una generació de joves alcaldes i dirigents locals que volen fer un salt endavant i modernitzar el PSC. A simple vista les diferències ideològiques entre els dos no resulten evidents, però en aquestes primàries es contraposen dues visions diferents de quina ha de ser l'orientació del partit tant els pròxims mesos de la política catalana com en la tensionada relació federal amb el PSOE i la formació del nou Govern.
En l'àmbit català, Iceta enarbora el perfil pactista del PSC per atreure el vot catalanista moderat en ple xoc de trens entre Generalitat i Estat; Parlon, en canvi, reivindica un cop de timó a l'esquerra per recuperar terreny als "comuns" i connectar amb els nous corrents socials.
Malgrat que comparteixen totalment la bandera de la reforma federal, així com el reconeixement de Catalunya com a nació, difereixen en l'anomenada via canadenca que la direcció comandada per Iceta va proposar com a pla B si la reforma constitucional fos rebutjada pels catalans, escenari de fracàs que Parlon veu innecessari plantejar ara.
Aquestes primàries també tindran el seu reflex a Madrid, perquè guanyi qui guanyi, els dos aspirants coincideixen plenament que el PSC ha de mantenir la seva negativa a investir Mariano Rajoy, encara que sigui a costa de trencar la disciplina de vot al Congrés.
De fet, Iceta va enviar ahir una carta a la militància demanant el vot per a les primàries i deixant clar que "faci el que faci el PSOE", el PSC es mantindrà en el no a Rajoy, ja que amb una abstenció, ha advertit, es correria el risc de passar del "sorpasso" a un "repàs" de Podem. I Parlon va fer una crida al PSOE a mantenir-se "ferm" en el no i anar terceres eleccions "sense incoherències ni hipoteques", i va avançar que el PSC "pagarà la multa" si trenca la disciplina de vot, a més de fer un toc d'atenció a la gestora: "Algunes declaracions que estan fent haurien de mesurar-les una mica més".
